Treure les ales: Poesia per a posar-nos catxes amb Itxaso Corral Arrieta a la Fundació Joan Brossa

Es una invitación a practicar juntes uns quants exercicis que ens ajudin a muscular les nostres imaginacions i atencions. Amb totes les nostres destreses poètiques ben avivades i acompanyades per l'univers còsmic i subterrani del poeta Joan Brossa, ens deixarem afectar pel que ens envolta i llançarem unes quantes paraules a l'aire o al paper o les mourem pels cossos i l'espai. Per exemple, farem cal·ligrafies coreogràfiques, activarem el nostre halo, ahuecaremos les nostres ales i estarem tendres i atentes a com es mou i respira la nostra atenció.

Objectius:

• Explorar pràctiques performatives i corporals que ens ajudin a repensar què signifiquen i de quines maneres poden ocórrer l’atenció i la presència. 
• Recordar que la separació entre cos i pensament no sols no és certa, sinó que impossibilita l’aprenentatge, la connexió i l’intercanvi amb allò que ens envolta.
• Animar-nos a confiar en les mans que pensen, o en allò que pensen les mans.
• Prendre’s un temps per recordar que la mà ens recorre i arriba fins al peu. Prendre’s un altre temps per recordar que tenim aixelles i que, de tant en tant, cal buidar-les i desplegar-hi les ales.
• Treure les ales i no treure les urpes, almenys en el cas d’aquest taller.
• Practicar l’escolta i altres temporalitats com a lloc des d’on aprendre’ns col·lectivament. Proposar l’escolta com un espai plurisensorial.
• Insistir en la importància d’exercitar les nostres imaginacions i destreses poètiques. Insistir molt, romandre-hi.
• Acostar-nos a l’univers poètic de Joan Brossa, que ens pregunta: què hi cap dins d’un poema? I, a partir d’aquí, aventurar-nos i posar el cos en el paper, llançar les paraules a l’aire i anomenar així, com qui canta.
• Posar-nos tendres per deixar que apareguin les nostres peculiaritats i savieses quotidianes, i des d’aquí posar-nos en flux, disseminar-nos, confluir.