L’elisir d’amore

El valor i l’èpica envolten la creació d’aquesta obra mestra del gènere buffo. En les instruccions de Donizetti al seu llibretista, Felice Romani, li va dir: “Estic obligat a posar música a un llibret en un termini de catorze dies. Et dono una setmana per preparar-me’l. Veurem quin de nosaltres dos té més coratge”. 

Les pocions d’amor han estat elements molt utilitzats en els contes romàntics durant milers d’anys, però en L’elisir hi ha un gir inesperat i intel·ligent a la tradició: en aquesta ocasió, el final feliç no es propicia per una poció d’amor (que no és res més que vi negre!), sinó per una història que tracta d’una poció d’amor. Quan comença l’òpera, l’heroïna està llegint Tristany i Isolda, la llegenda medieval en què sí que hi ha un enamorament després de beure un elixir màgic.  

L’elisir d’amore és una comèdia perfecta en què els personatges principals aconsegueixen estar junts per la seva acció, i no per un beuratge. En un gir imprevisible, Nemorino involuntàriament conquerirà Adina: la màgia real no és en una ampolla, sinó en la sinceritat, l’amistat i el respecte que poden unir dos cors. 
 
La comèdia de Donizetti és una de les òperes més estimades del bel canto, com el terratinent i el camperol a la cerca de l’amor. Les brillants sopranos Pretty Yende, Serena Sáenz i Marina Monzó s’alternen com a l’astuta i intel·ligent Adina, al costat de la innocència i la timidesa de Nemorino en les veus dels tenors Javier Camarena, Michael Spyres (en el debut en aquest paper) i Filipe Manu, guanyador del Concurs Viñas 2024. El mestre Diego Matheuz torna al Gran Teatre del Liceu després d’un exitós Don Pasquale en la temporada 2014-2015. Completen el repartiment Huw Montague-Rendall i Carles Pachon com a banal i pompós sergent Belcore, i Ambrogio Maestri, Fabio Capitanucci i Simon Orfila encarnaran el xerraire i carismàtic Dottore Dulcamara: les seves pocions ho poden curar tot, fins i tot un cor trencat. 
 
La preciosa i lúcida producció de Mario Gas (estrenada al Teatre Grec i al Festival Internacional Castell de Peralada l’any 1983 i present al Liceu des de la temporada 1997-1998) transposa aquest melodramma giocoso a la Itàlia dels primers anys del feixisme de Mussolini. La posada en escena és una combinació de fantasia i poesia, des de l’arribada de Dulcamara fins al llegendari romanç de Nemorino a Adina: una obra còmica que, alhora, conté una sensibilitat seriosa. Una producció fresca i un clàssic que respira amb la música de Donizetti, que dona el protagonisme a l’emoció del bel canto.