Giselle

La reconeguda companyia bavaresa dona el tret de sortida a la temporada de ballet al Gran Teatre del Liceu amb Giselle de Peter Wright, un clàssic imprescindible per als amants de la dansa. Un poble rural aparentment idíl·lic de dia i, en paral·lel, una dansa fantasmal i inquietant de nit: aquestes dues realitats caracteritzen l'acció escènica de Giselle. Peter Wright va coreografiar aquesta producció per a la companyia de Munic l’any 1974, seguint la tradició del vocabulari clàssic de Marius Petipa, Jean Coralli i Jules Perrot. 

Wright no buscava reconstruir l’original de 1841, sinó adaptar la posada en escena i la coreografia a la tècnica dels ballarins contemporanis. El resultat és una Giselle plenament fidel a l’esperit del Romanticisme, però que també destaca per la seva exigència interpretativa i pel virtuosisme del ballet clàssic.

Giselle és una jove que primer s’enamora, després cau en la bogeria i finalment es converteix en una "Wili". L’argument del ballet es remunta a un text de Heinrich Heine, que descriu la llegenda d’aquests esperits elementals nocturns així:
"Les Wilis són núvies que han mort abans de casar-se. 

Aquestes pobres joves no poden descansar tranquil·les a les seves tombes: en els seus cors morts, en els seus peus morts, encara hi roman el desig de dansar que no van poder satisfer en vida. A mitjanit s’aixequen, es reuneixen, i ai del jove que es creui en el seu camí! Haurà de ballar amb elles, l’abraçaran amb frenesí desenfrenat, i ballarà amb elles, sense pausa ni repòs, fins caure mort."