Segona sessió: Formació en pràctiques tèxtils a Can Balaguer

Entre el fer i el cuidar
Pràctiques tèxtils per a qui cuida

El projecte es desenvoluparà en dues sessions al Can Balaguer, els dies 14 i 21 de març (és imprescindible la participació i la inscripció a les dues sessions ja que es platenja un treball de continuïtat) i està concebut com un laboratori sensible més que com un taller tècnic.

Entre el fer i el cuidar és un projecte de mediació artística que ofereix un espai de pausa, atenció i creació compartida adreçat a persones que tenen cura d’altres persones, tant des de l’àmbit sanitari com des del social. El projecte neix amb la voluntat de reconèixer, acompanyar i sostenir els cossos que cuiden, generant un temps i un lloc on el fer manual esdevingui també un gest de cura cap a una mateixa i cap al col·lectiu.
A través de dinàmiques creatives basades en l’experimentació amb materials tèxtils, el taller convida a activar la imaginació com a eina de mediació, reflexió i benestar. El treball amb el tèxtil matèria propera al cos, al temps lent i a la memòria permet pensar des del fer: des del gest mínim, repetit i atent, des de la presència i l’escolta compartida.
Accions com filar, nuar, cosir, embolcallar o recompondre es proposen com a pràctiques simbòliques que obren preguntes al voltant del cuidar: qui cuida a qui cuida?, com generar espais on també sigui possible aturar-se, descansar i ser cuidada?

No es requereixen coneixements previs en tèxtil o art, només la disposició a participar, experimentar i compartir des de l’amabilitat, el respecte i la confiança.

Entre el fer i el cuidar entén la pràctica artística com una eina de mediació cultural i social: un espai intermedi on allò professional i allò personal es troben, on el cuidar deixa de ser només una funció o una tasca per convertir-se també en una experiència viscuda, reconeguda i compartida.

Artidta mediadora

Ela Fidalgo és una artista la pràctica de la qual explora el cos com a territori polític, emocional i poètic. A través de la pintura, l'escultura i el tèxtil, construeix un llenguatge que entrellaça allò figuratiu i allò abstracte per donar visibilitat a allò dissident, allò vulnerable i allò no normatiu. La seva obra se situa en la tensió entre desig i norma, celebrant la imperfecció com a potència crítica i lloc de resistència. El cos crip, queer, malalt o marginat esdevé eix central d'una narrativa que proposa l'art com a refugi, cura i espai de trobada. El seu treball convida a repensar allò humà des de l'empatia, la comunitat i la transformació col·lectiva.