L'Atlàntida Centre d'Arts Escèniques d'Osona

Comença l'obra amb la Marina, la serventa, fent-li un cafè al Miquel, el metge de la família, que seu al balancí, esmorzen pel matí; el tiet Ivan porta ulleres; el vell Saül seu en una cadira petita; l'Alexandre dur bastó i té una veu ronca; la seva parella, l'Helena, és més jove i tota coqueta; la neboda de l'Ivan, la Sònia, també és fineta. Crec que es tracta d'una interpretació polièdrica i magistral del Joel, en què aprofita tots els elements de l'escenari per moure's com peix a l'aigua. També, a través dels canvis de veu, canvis posturals i de comunicació no-verbal, en Joel ens trasllada a la vida familiar d'una casa al poble, que l'Alexandre vol vendre, per anar-se'n a ciutat. Al migdia hi ha tempesta i canvia la il·luminació, a la tarda-vespre torna a canviar, a la nit també, i a l'albada del dia següent hi torna, per fi. Tota l'obra es desenvolupa en tres actes, i es passen moments d'agitació, d'assosec, d'humor, de tragèdia, de drama. El Joel Joan fa un esforç considerable per interpretar tants personatges amb gran mestratge. A vegades costa seguir quin personatge interpreta, però he de dir que degut a l'alçada i presència del Joel Joan, junt amb la seva veu profunda, i una gesticulació molt ben estudiada i duta a terme, Vània m'ha resultat una obra excepcional, i només calia veure en Joel sortint als aplaudiments, tot suat, motivat pel gran esforç mental d'interpretar tants personatges alhora, amb una solvència pròpia d'un gran actor, digne dels paperassos que fa. Chapeau!

Un dijous a les 8 del vespre i la sala Ramón Montanyà plena a vessar, qualsevol diría que fan una bona obra: Molta Merda! Assistim a el "Cor dels Amants", i d'entrada, jo no en sabia res de l'argument, només el títol i la foto de l'anunci amb una parella, i és que em volia deixar Sorprendre. Comença amb un discurs homòfon "a dues veus" de l'únic Actor i l'única Actriu, és a dir, dèien el mateix Perfectament Sincronitzats, fins un moment en què Discrepen, i es Desencadena un diàleg Normal en una parella. Sembla que ella està Malament, i la duen a Urgències en Ambulància, on sembla ser que l'home es desespera en sentir tantes Opinions Mèdiques i pateix per la vida de la seva estimada, que Acaba Morint. Continuen Fent Memòria, si no recordo malament de moments i diàlegs de la parella, Intercalant Duofonies (Discursos Homòfons o a l'Uníson, no sé com qualificar-ho), seguits de Diàlegs Amens, sobre temes Quotidians i amb la Reiteració de comentaris sobre la pel·lícula "Scarface" d'Al Pacino, que Successivament Interrompen els diàlegs. L'obra té moments de Pausa i Silenci, Tràgi-Còmics, i un Final Obert. La Parella reblen una obra de teatre a la que m'ha costat connectar de bon principi, però quan m'hi he anat Submergint he descobert un Món Sensacional!