L'Atlàntida Centre d'Arts Escèniques d'Osona

Una hora meravellosa de música de cambra, dins el desè certamen d’aquesta modalitat a l’Atlàntida de Vic, remarcant la clàssica jove per a les noves generacions que pugen. Entre aquestes, els dos duos que se’ns van oferir aquell vespre de divendres de mig juliol: el Duo Kalon, bellesa que vol dir i el Duo Delouart. El primer va tocar a quatre mans un fabulós piano que inundava l’escenari. Sempre proposaria posar l’instrument de gairell, per poder admirar millor com volen les mans i els dits sobre el teclat. Per mi és un espectacle tan gran com la música que se’n desprèn. La parella de virtuoses pianistes, com mai compenetrades, varen interpretar Claude Debussy (+1918) com a compositor del final del romanticisme i peces del nostrat Albert Guinovart (1962) que tots podem tenir molt present per l’obra de Mar i Cel entre les més conegudes. Aquí varen sonar peces de marcat caràcter modernista, que pel títol i l’estil fresc i airós, marxaven del classicisme: Autoretrat antipsicològic, Espectre fòssil, Paroxisme de l’alegria, que déu n’hi do. El duo Delouart va protagonitzar la segona part del concert, amb un violoncel més gran que ella i ell, un violí, més petit que el seu braç dret. Varen oferir una Sonata de Maurice Ravel (+1937), que coneixem popularment pel seu famós Bolero. La segona sala de l’auditori vigatà, amb pràcticament quatre-centes places va restar mut, meravellant-se de l’acció interpretativa dels joves artistes que, una vegada més, ens van plaure fenomeudalment. Que tingueu tots un meravellós i musical estiu, aquest tan calorós que se’ns ofereix.