Centenars d’anys en un matí | Formació d'Arts al Monestir de Pedralbes

Una formació dissenyada pel Monestir de Pedralbes en col·laboració amb Apropa Cultura, dins del curs Educa amb l'Art 25/26, adreçat a professionals de l'àmbit educatiu i social on explorarem com les arts poden enriquir la seva tasca quotidiana. A través de les arts, el curs Obrir els sentits vol explorar els diferents sentits humans i com aquests poden ajudar-nos a enriquir la nostra manera d’estar al món i de connectar amb els altres, ampliant així la nostra pràctica social i educativa.

En què consisteix?

La formació Centenars d’anys en un matí et convida a explorar el sentit de la cronocepció, a partir del qual percebem el temps, i com aquesta percepció pot enriquir la nostra tasca educativa i creativa. A través del projecte Atles imprecís i biodivers d’instants possibles, les artistes Rosa Llop i Gemma París ens animen a qüestionar la idea tradicional del temps com una línia recta i ràpida. En lloc d'això, ens conviden a descobrir altres ritmes més lents, cíclics i imprevisibles que es poden trobar en els espais del Monestir de Pedralbes i en els processos creatius.

Durant la sessió, es proposaran metodologies artístiques basades en la paraula, el dibuix o el moviment per portar aquesta nova manera de viure el temps a l’àmbit educatiu i social. Mitjançant dinàmiques artístiques i col·laboratives, els i les participants podran explorar com escoltar i registrar el temps de manera més diversa, reflexionant sobre les diferents capes temporals que influeixen en la nostra vida diària i la nostra manera de viure el present.

Objectius:

• Descobrir com podem percebre i treballar el temps (la cronocepció) com a recurs educatiu i creatiu.
• Posar en qüestió la idea del temps com una línia recta i accelerada.
• Identificar altres ritmes: més lents, cíclics o imprevisibles, presents en la natura i en la vida quotidiana.
• Aplicar aquesta mirada sobre el temps en entorns educatius i socials.
• Experimentar formes d’escoltar i registrar el pas del temps a través de l’art.
• Obrir una reflexió sobre les diferents capes temporals amb les quals convivim.
• Imaginar noves maneres de viure el present, amb més consciència i profunditat.

Sobre les artistes i educadores

Gemma París

Gemma París construeix la seva recerca entenent el dibuix com a elaboració de pensament i com a estratègia per redissenyar una relació sensible amb l’entorn. En la seva obra hi bateguen conceptes com la resiliència estètica, la natura, les relacions entre espècies, o la seducció. En la seva obra, l’espai pictòric és vist com un espai buit i residual, semblant als terrenys vagues que Clément i Careri defineixen com espais de potencial dins les ciutats contemporànies, i ofereixen repensar la relació de l’individu amb la natura.

La seva línia art–ciència s’ha desenvolupat en col·laboració amb investigadores i institucions acadèmiques científiques com el IRBB de la Universitat Pompeu Fabra, o el CREAF-UAB, incorporant coneixements científics a la pràctica artística i viceversa. Ha exposat en museus i centres com Can Framis, Fundació Vila Casas, Museu del Disseny–DHUB, centre art La Panera, Can Felipa, Museu d’Art Modern de Tarragona, CAC Málaga, Círculo de Bellas Artes (Madrid) i Fondation Avicenne (París); així com en diverses galeries d’art contemporani. Actualment és artista resident a Fabra i Coats, i anteriorment ha fet residències artístiques al centre d’arts Santa Mònica, La Panera, La Escocesa, Fundación Botín, entre altres. Ha rebut beques de recerca artística del Departament de Cultura i del Departament de Salut, Generalitat de Catalunya; del Ministerio de Educación y Cultura, la PAAC, entre altres.

Rosa Llop

La pràctica artística i profesional de Rosa Llop respon a la necessitat de qüestionar els constructes que delimiten i pre-defineixen el rol del dissenyador. La Rosa utilitza la investigació com a estratègia per observar les esquerdes de la contemporanietat, posant especial atenció a la sistematització dels processos creatius i les polítiques de representació. La seva recerca principal és l’agència de les practiques de co-creacio com a eina d’exploracio de l’espai del problema. Sota aquesta pregunta ha desenvolupat una metodología anomenada Entrepensar, entenent les accions d’Entrepensar com una eina situada per explorar, entendre i qüestionar la realitat de manera col·lectiva, tot generant coneixement mitjançant l’ús de llenguatges artístics.

La Rosa ha estat resident a La Escocesa, Hangar, el Centre d’Art Santa Mònica, l'Automàtica i EART, espais on he consolidat línies de recerca a llarg termini. Ha rebut beques de recerca com ECOTONS (CREAF-UAB), Barcelona Crea i la OSIC, centrades en l’art com a pràctica epistemològica i relacional. També he participat en projectes europeus com Interstice – Encounters between artists, children and educators (Erasmus+), i Iterations – The future of artistic collaboration in digitally networked contexts, desenvolupats amb institucions com Hangar, Constant i la UAB.