Monestir de Pedralbes

El monestir de Pedralbes va ser fundat per la reina Elisenda de Montcada l’any 1327, amb el suport del seu espòs, el rei Jaume II. Seguint els corrents espirituals de l’època, el nou monestir va passar a ser habitat des d’un inici per monges clarisses, la branca femenina de l’orde de Sant Francesc, que hi van residir de manera pràcticament ininterrompuda fins a l’any 1983.

L’edifici constitueix un dels millors models del gòtic català, tant per l’església com pel claustre de tres plantes, un dels exemples més espaiosos i harmònics d’aquest estil. De l’església cal destacar el sepulcre de la reina Elisenda, que ofereix dos vessants, el que dóna a l’església, on apareix la seva imatge vestida com a sobirana, i el que dóna al claustre, on es mostra com a vídua i penitent. Igualment, ressalten els vitralls del segle xiv, diverses sepultures de famílies nobles i els tres cors: l’alt, el baix i el dels frares.

Dins el monestir, i al voltant del claustre, s’hi pot veure un seguit de cel·les de dia, on les religioses es retiraven per al seu recolliment personal. Destaca la capella de Sant Miquel, encarregada per l’abadessa sor Francesca ça Portella l’any 1343 al pintor Ferrer Bassa, amb una clara influència d’artistes tan importants com Giotto, el taller dels Lorenzetti o Simone Martini. (L’exposició temporal «Murals sota la lupa» aprofundeix en els murals de la capella.) Completen la visita la sala capitular, l’abadia, el refetor, la cuina, les procures, el dormidor i la infermeria —un dels exemples més ben conservats d’edifici hospitalari del Renaixement.