Nuestros muertos

És una conversa, un diàleg. Poc més. Una trobada entre dues persones unides per un vincle terrible: l'assassinat d'un fill. D’una banda, la mirada de qui va accionar el detonador i, de l’altra, la de la mare que escolta. Hi ha silencis difícils i revelacions molt dures entre el pres penedit d'ETA i l'anciana que va perdre al fill. Darrere de les paraules, insuficients, una mar de records convulsos i de vida que aflora, que va i ve, que va i ve, que va i ve.
I aquesta marea ens porta des del dia en què un home, que fumava un cigar en un descans de la feina, mor per l’explosió d’un cotxe bomba el 1989, al dia en què un alcalde republicà rep un tir al clatell i és llançat a una fossa el 1936. I llavors, l’anciana, que era mare d'un fill assassinat brutalment, esdevé la nina de vuit anys, que és filla d'un pare assassinat brutalment.
És un joc de miralls en què es miren la violència d'una colla de falangistes i la d'un comando d'ETA. I en què esclaten algunes preguntes insuportables. 

Reduït

Diàleg entre una mare i l’assassí del seu fill. Silencis i revelacions dures entre víctima i victimari. Un viatge de records, de 1936 a 1989, on la violència d’ETA i del franquisme es reflecteixen com un joc de miralls que origina preguntes insuportables.