Centre Cultural La Misericòrdia

Es tracta d’un edifici auster, funcional, en el qual predomina la nuesa arquitectònica. Els pisos superiors albergaven els dormitoris i diversos tallers de treball, mentre que els inferiors estaven destinats a dependències administratives, magatzems, cuines, menjadors i l’oratori. Actualment alberga la seu del Departament de Cultura, Patrimoni i Política Lingüística del Consell de mallorca i s'hi organitzen activitats i esdeveniments culturals i artístics per promoure la cultura als pobles de Mallorca i fomentar la creació artística.

Història

La Casa de la Misericòrdia era una institució benèfica fundada el 1677. Inicialment, s’ubicà a una gran casa amb hort devora l’Hospital General, la qual es degué anar deteriorant, motiu pel qual l’any 1817 Pere Joan Bauçà, mestre d’arquitectura, féu els plànols d’un nou edifici. Entre 1817 i 1831 es dugué a terme la primera fase de la construcció, que és la que s’ubica a l’actual carrer de la Misericòrdia.

Tot i que no s’ha pogut comprovar documentalment, sembla que el projecte de Pere Joan Bauçà fou continuat per l’arquitecte Joan Sureda, coincidint amb el moment en què la institució passà a dependre de la Diputació Provincial. A Sureda, se li ha atribuït el projecte de la capella, construïda entre 1831 i 1836.

Entre el 1850 i el 1870, es construí un segon bloc que es destinà als homes, mentre que la part que ja existia quedava reservada a les dones.

La part que s’estén cap a la via de Roma es construí al final del segle XIX. Ocupà els terrenys del cementiri del Camp Roig, en el qual s’enterraven les persones sense recursos que morien al veí Hospital General; aquest cementiri disposava d’un oratori, que fou enderrocat el 1878. En aquesta fase, hi intervingué l’arquitecte Miquel Rigo en un primer moment, però la seva sobtada mort féu que el substituís Joaquín Pavía.