Una gestió cultural afectiva

Les darreres setmanes hem tingut la sort de compartir un temps de qualitat i diàleg amb persones amb experiència de Sensellarisme. Amb motiu de la temporada dedicada a les persones en situació sense llar volem saber quin paper pot tenir la cultura en les seves vides i elaborar-ne un document pràctic. Realment encara no hauríem de comunicar-ho... però els aprenentatges són tan colpidors que necessitem compartir-vos algun spoiler. A la segona trobada vam preguntar: què podem fer els programadors culturals per les persones en situació sense llar? La Marisa, en Fran, l’Eduard, en Miguel, en Jordi i l’Eugenia es van posar d’acord en una resposta comuna: ser amables. En una situació difícil, hostil, deshumanitzadora com el Sensellarisme, necessitem amabilitat.

I què significa ser amable? Doncs ser atenta, agradable, acollidora, oberta i simpàtica. L’amabilitat reconeix el respecte que mereixen totes les persones, crea una xarxa invisible que ens connecta amb calidesa i afecte. L’amabilitat no demana recursos extraordinaris, ni coneixements específics, segurament sí que vol temps i voluntat. Més significatiu que mai, doncs, és seguir treballant una gestió cultural afectiva i en xarxa, que posi en primer terme les relacions i vinculacions humanes amb ingredients ben senzills com poden ser un somriure, una mirada solidària o unes paraules generoses.

En unes setmanes tindrem el resultat del document amb les conclusions d’aquestes trobades conduïdes per Youssef Sultant i organitzades en col·laboració entre Apropa Cultura, el Museu Nacional d’Art de Catalunya amb programadors culturals de la xarxa, la Xapsll, la Fundació Arrels i Caritas Barcelona. Una de les condicions que ens van posar les persones participants va ser que les seves paraules siguin escoltades de veritat, que pugessin cap a dalt. Ells i elles han fet la seva part, ara ens toca fer la nostra a la resta. T’hi sumes?