Entrevista a Oscar Fabrés. Producció al Ballet de Barcelona.

“Els equipaments culturals d’arreu haurien de comprometre's a tenir una programació estable de funcions relaxades”

Parlem amb Oscar Fabrés, de l’equip de producció del Ballet de Barcelona, una companyia de dansa pionera en inclusió i accessibilitat, que el passat 20 de gener va oferir una funció matinal relaxada del Trencanous per grups d’Apropa Cultura, al Casino de l’Aliança del Poblenou.

Presenta’ns el Ballet de Barcelona

El Ballet de Barcelona és la companyia estable de ballet i de dansa contemporània de Catalunya. És de les poques companyies que ofereix contractació estable al conjunt de ballarins que en formen part. D’altra banda, som una companyia pionera, basada en principis d'inclusió, autenticitat i restriccions alliberadores de gènere.
Els valors del Ballet de Barcelona passen forçosament per la diversitat, la inclusivitat, la interculturalitat, la seguretat, la salut, la transformació, l'intercanvi, la transversalitat, el trencament dels rols de gènere i la creació d' una identitat diferencial. Actuant amb transparència, respecte i compromís cap a la societat. Això és el què ens defineix. A banda de ser una companyia amb un programa clàssic com contemporani.  

D’on surt la idea de fer una sessió matinal relaxada?

Neix del Chase Johnsey, que és el director artístic de la companyia, juntament amb el Carlos Renedo, que és el director executiu. Per circumstàncies personals i vivències pròpies, tenen un compromís molt especial amb persones amb diversitat funcional i en situació de risc d’exclusió. És una idea que fa molt temps que els ressonava al cap. Quan vaig arribar a la companyia, havia estat prèviament a Londres treballant amb persones amb autisme i teatre. Em van explicar que hi havia hagut uns primers contactes amb Apropa Cultura i em van oferir l’oportunitat de reprendre-ho. A mesura d'anar treballant amb vosaltres, vam començar a donar forma a aquest projecte de llarga durada on construïm la millor manera de poder fer del nostre treball un treball totalment adaptat i obert per a tots els públics.

Vam pensar que una funció relaxada era la millor manera de fer-ho, ja que és una activitat de la que es poden beneficiar molts col·lectius de manera simultània. En aquest país, aquesta encara és una pràctica que s’està establint i de fet, està costant d’incorporar-se dins la programació regular dels equipaments culturals. Amb aquesta voluntat, volem portar la dansa de manera regular a tots els públics que no hi tenen un fàcil accés.

Quina valoració en feu?

L'espectacle va ser meravellós, va ser una experiència única, no només pel públic, que òbviament fa il·lusió veure una sala plena de gom a gom. El què ho va fer més bell encara va ser que hi hagués molta diversitat de públic, molts tipus de persones juntes dins d’una mateixa sala. Aquesta trobada de persones tan diferents, però a la vegada tan iguals és única per tal de remarcar la gran quantitat de coses que compartim tots els éssers humans i les poques diferències que tenim entre nosaltres. Va ser preciós.

Com ha estat actuar en una funció relaxada pels ballarins?

Els ballarins de la companyia són molt joves, molts d’ells no havien tingut cap experiència similar abans de poder fer una funció relaxada i treballar per públics en situació de vulnerabilitat. Per ells va ser molt especial veure un públic amb tanta necessitat de consumir cultura i amb tanta predisposició a gaudir de l’art. Crec que l’impacte i la rebuda que té la seva feina artística per a aquest públic, és la millor manera de corroborar que estàs fent bé la teva feina. Perquè la rebuda i el retorn des del pati de butaques, és d'una transparència i claredat que cap públic “general” et podria oferir.

Creus que, en general, al sector cultural hi ha sensibilitat a l’accessibilitat i la diversitat?

Jo reivindico a títol personal i també a nivell de companyia que s’haurien de fer més sessions relaxades i els equipaments culturals d’arreu haurien de comprometre's a tenir una programació estable de funcions relaxades. Perquè, no ens n’adonem, però no tenint-los, el què estem fent és fer de la cultura un art elitista i no accessible per gran part de la població. Equipaments privats però més encara equipaments públics, que pertanyen a tothom, i a tothom inclou a totes les persones, haurien de començar a considerar a fer aquests canvis en la seva programació habitual per tal de començar a dibuixar la societat que tots i totes ens mereixem.

Teniu altres projectes socials previstos?

Els estem iniciant. Som una companyia relativament jove, vam néixer just abans de la pandèmia i tot i això, mai hem parat de fer accions socials, d’alguna manera o altra, participant a la marató de TV3, etc. Sempre hem intentat estar allà on era necessari, com per exemple durant la pandèmica, on vam crear una peça donant veu a aquelles persones que havien patit el confinament.

Ara estem més consolidats que mai per començar a construir un projecte social amb cara i ulls. Amb Apropa Cultura estem establint les línies de treball d’una manera molt evident del projecte de futur que desitgem. La nostra voluntat és poder obrir les portes del nostre estudi per fer del mateix un espai públic on també poder compartir la dansa des dels seus orígens, com es crea, amb tots els col·lectius en risc d’exclusió.

També volem consolidar un programa estable de sessions relaxades, justament per tal que aquest públic que no té un accés fàcil a les arts escèniques i a la dansa, puguin tenir-ho.

Què els diries a programadors que estiguin pensant oferir sessions relaxades?

Aquest tipus de treball, les funcions relaxades, fan por, com tot allò que no coneixes. Generen una inseguretat, un neguit, perquè no saps què passarà.

Per mi, amb l’experiència d'haver treballat amb persones amb diversitat funcional i amb el Ballet de Barcelona, crec que el més essencial és no tenir por, perquè primer de tot, fent això no pots fer mal a ningú, sempre generaràs un benefici, sigui quin sigui, petit o molt gran.

El meu consell i el que podem donar des del Ballet és llanceu-vos a la piscina i comenceu a fer coses, perquè aquestes persones, no tenen fàcil accés a la cultura i el necessiten més que mai. Com més temps perdem pensant amb la idea i no executant-la, menys oportunitats d'accés a la cultura estan tenint. Hi haurà coses a millorar, però el fet de poder oferir cultura a aquestes persones i veure com reaccionen i com en gaudeixen, us farà més forts i us vindrà més de gust que mai continuar aquest camí i generar activitat artística totalment adaptada per a tots els col·lectius i públics.