Entrevista a Nuria Pedrola. Directora del Festival Embotona't.

“La diversitat ha d’estar present des de la primera infància com quelcom natural.”
Parlem amb Nuria Pedrola, directora del Festival Embotona't.

Com va sorgir la idea de fer aquest festival inclusiu i accessible?

La idea neix amb la companyia el Botó Màgic, de contacontes. Durant la pandèmia vam fer un videoclip col·laboratiu en llengua de signes. Vam llançar un tutorial i vam fer una crida a la participació. Va ser un èxit i van participar-hi més de 100 escoles i molts grups de l’escena familiar catalana. Va ser tan bonic que vam dir-nos: això ho hem de fer en directe! A més, ASPASIM fa 85 anys i vam pensar que seria una bona manera de celebrar-ho amb la xarxa d’amics i fer un dia especial, solidari i accessible per a tothom.

Qui és el Botó Màgic?

És una companyia de contacontes formada per persones amb discapacitat intel·lectual. Va néixer d’un projecte de barri, començant explicant contes i cantant cançons  a l’aula d’una escola. A poc a poc, vam anar ampliant el grup i ens imaginàvem com seria tenir una companyia de contacontes, però pensant que seria una idea esbojarrada i sense més transcendència. Ara ja fa 7 anys i més de 400 actuacions per tot Catalunya.

Fem sessions escolars en horari del taller ocupacional, anem a centres cívics, biblioteques, teatres… fem gires també fora de Barcelona. Estem molt contents.

Fem contes que adaptem a la nostra manera d’explicar. No podem explicar un llarg i gran argument. Ho expliquem entre diverses persones perquè sigui més senzill recordar cada part i fem servir titelles que associem a una cançó popular catalana. També venen músics per complementar l’espectacle.  Normalment, són contes molt cooperatius, sobre grups que s’ajuden, per trencar estigmes i també alguns populars clàssics com la llegenda de Sant Jordi.

Quin feedback rebeu per part dels infants?

A partir de p4 ja fan més preguntes sobre les persones que fan el conte, però ho parlem sempre de la manera més natural i ho accepten molt bé. Les titelles surten fent llengua de signes i els hi ensenyem als nens i nenes a fer-ho també. La diversitat ha d’estar present des de la primera infància com quelcom natural.

Com heu enfocat el festival? Com s’explica la programació i quines mesures d’accessibilitat podrem trobar-hi?

Hem fet accessible un espectacle per cada espai amb llengua de signes, subtitulació, motxilles vibratòries i bucle magnètic.

El cinema també té audiodescripció, espais per mobilitat reduïda, lavabos de reforç, canviador inclusiu, senyalística per a persones sordes i discapacitat visual. També hem afegit guies d’anticipació, material en braille, lectura fàcil i pictogrames. Els vídeos són amb llengua de signes, veu i subtítols.  

Quant temps fa que gesteu aquest festival?

Vam començar abans de la pandèmia, però amb la seva arribada ho vam aturar tot. No podíem fer una festa amb 5.000 persones. El 2021 es va recuperar la idea, però encara estàvem amb moltes limitacions. El juny del 2022 era quan es reprenien festivals i esdeveniments, però per nosaltres era massa just de temps, no teníem prou experiència per anar tan de pressa. No ens la volíem jugar i vam manar en calma per llançar-lo bé el 2023.

I perquè vau pensar en el Poble Espanyol per acollir el festival?

Per nosaltres era el lloc ideal, fa més de 20 anys que ASPASIM hi té un taller ocupacional i ens venia de gust fer alguna cosa junts. El Botó Màgic s’havia estrenat també al seu teatre i teníem un vincle emocional amb ells.

Serà bonic perquè hi haurà molts voluntaris de l’entitat col·laborant aquell dia i també persones ateses que faran tasques d’acollida, informació, … Seran la majoria persones vinculades a l’entitat. També hem demanat a DINCAT que faci una comunicació oberta perquè s’apuntin aquelles persones d’altres entitats que hi vulguin participar.

Quin missatge final t’agradaria fer arribar a la gent que descobreix ara aquest festival?

Més enllà de les mesures d’accessibilitat, volem donar visibilitat a la diversitat en la programació del festival. Deixar que la gent conegui artistes diversos i fer visible la diversitat sobre l’escenari, que fa molta falta també.

És un festival inclusiu a tots els nivells. Un objectiu és apostar per una programació amb artistes amb capacitats diverses. Tenim la sort també que grans teatres ho fan fet. El TNC amb Mare de sucre, el Teatre Lliure, amb Fàcil. Han fet una aposta forta i això és molt important. Han marcat un camí per visibilitzar.

Gràcies al treball en xarxa que hem pogut fer, aquest festival s’ha pogut dur a terme, hem tingut un recolzament molt fort, nosaltres no en teníem ni idea de producció d’un festival i ho hem aconseguit. Ha estat una gran experiència.

Ara, tothom a venir el dia 11 de juny al Poble Espanyol!