Cap a un model català d'accés individual a la cultura

A Apropa Cultura fa gairebé vint anys que treballem per garantir el dret a la cultura de les persones en situació de vulnerabilitat. Ho hem fet principalment de la mà d'entitats socials i de salut, facilitant l'accés a activitats culturals en grup. Però avui ens trobem davant d'un nou repte: com podem arribar també a aquelles persones que no formen part d'una entitat, que viuen situacions de pobresa, soledat o exclusió social, i que voldrien gaudir de la cultura de manera autònoma, amb la seva parella, un amic o la seva família? 

Amb aquesta pregunta de fons vam organitzar el passat mes de juny, a L'Auditori, una jornada de treball amb una quarantena de professionals dels sectors cultural, social i de la salut. La trobada tenia un objectiu clar: inspirar-nos en experiències europees consolidades i començar a imaginar què necessitaríem per construir un model català d'accés individual a la cultura. 

Per fer-ho vam comptar amb dues iniciatives especialment inspiradores. Des de Berlín, el projecte KulturLeben fa setze anys que facilita l'accés individual a espectacles i activitats culturals per a persones en situació de vulnerabilitat. Des de Finlàndia, Kaikukortti ha creat una xarxa de centenars d'equipaments culturals que ofereixen accés gratuït a través d'un sistema específic adreçat a persones amb dificultats econòmiques o socials. Ambdues experiències comparteixen una mateixa idea: la cultura és un dret i cal eliminar les barreres que n'impedeixen l'exercici efectiu. 

Més enllà de les ponències, el valor principal de la jornada va ser el diàleg. Les taules de treball van posar de manifest que qualsevol iniciativa futura haurà de ser un projecte compartit entre cultura, serveis socials, salut i comunitat. No es tracta només de facilitar entrades, sinó de construir aliances, generar confiança i crear itineraris que acompanyin les persones abans, durant i després de l'experiència cultural. 

Una altra conclusió important és que no existeix un únic perfil de persona destinatària. Les situacions de vulnerabilitat són diverses i requereixen respostes flexibles. Algunes persones necessitaran informació; d'altres, acompanyament; d'altres, simplement una oportunitat per sentir-se benvingudes. Això ens obliga a pensar en mecanismes d'accés, mediació i fidelització adaptats a realitats molt diferents. 

Les valoracions rebudes després de la jornada ens han confirmat que estem treballant sobre una necessitat real. Els participants van destacar l'enriquiment que suposa conèixer experiències internacionals, però sobretot la possibilitat de compartir perspectives entre sectors que sovint treballen de manera separada. També ens van demanar més espais de trobada, més temps per al debat i una participació encara més àmplia de professionals, persones usuàries i agents comunitaris. 

Ara el repte és passar de la reflexió a l'acció. Volem continuar escoltant, aprenent i construint complicitats per definir un model propi, adaptat a la realitat catalana. Un model que reforci els drets culturals, impulsi la col·laboració entre els àmbits cultural, social i sanitari, i permeti que moltes més persones puguin viure la cultura com allò que és: un espai de benestar, participació i ciutadania. 

Aquesta és, sens dubte, una de les grans línies de futur d'Apropa Cultura. I volem construir-la entre totes i tots.