Entrevista a Mª del Mar Matas

"L’accessibilitat és un camí, no és un punt d’arribada"

Entrevistem a la Maria del Mar Matas, responsable d’Apropa Cultura Balears, coincidint amb el primer aniversari d’Apropa Cultura a les Illes, per saber com ha estat l’arrencada del projecte i com veu el futur del programa.

Durant el primer any de funcionament, ja s’han sumat a Apropa Cultura Balears 19 programadors, 108 centres socials i s’han gaudit de més de 4.900 experiències i publicat 385 propostes culturals.

D'on ve la teva sensibilitat per la inclusió i la diversitat?

Els camins professionals i personals no van mai separats. Jo sempre m’havia dedicat a la gestió cultural, i a nivell personal, les arts sempre m’han omplert l’ànima. De la gestió cultural jo trobava a faltar una mica la part humana que tanqués aquest Cercle.

Per motius personals sé què significa viure amb una dependència, i em vaig adonar del què aportaven les sortides culturals i les dificultats que es troben. Arrel d’això, vaig començar a seguir bastant Apropa Cultura i, en un moment donat, em va fer falta aquest plus humà al desenvolupament de la meva tasca professional.

Com neix la iniciativa de portar Apropa Cultura a Balears?

Neix d’aquesta inquietud que comentava. Això a Balears no ho teníem i és un projecte fantàstic que a mi em motiva professionalment. Fer allò que saps fer i saber que facilita a altres persones poder tenir experiències positives dins un context que normalment no és fàcil, és gratificant. A partir d’aquí vaig picar la porta d’Apropa Cultura, vaig parlar amb la Sònia Gainza i la rebuda va ser expectant però molt generosa i amb voluntat de compartir coneixement.

Quin va ser el procés per a fer-ho?

Vam cercar fórmules, vam crear una associació sense ànim de lucre que es diu Associació Cultura Inclusiva Balears a través de la qual hem vehiculat l’acord per poder implementar el programa amb la plataforma ja existent, desenvolupar-ne millores i compartir el know-how dels 15 anys d’experiència.

L’experiència per mi ha estat molt positiva. De seguida vam trobar voluntats afins, sensibilitats compartides i motius per creure que això podia ser un win win. M’he sentit molt propera a tot l’equip d’Apropa Catalunya, malgrat que ha sigut un primer any amb moltes restriccions.

Com ha estat la rebuda per part dels equipaments i el teixit d'entitats socials de Balears?

El primer any m’ha sorprès perquè hi havia ja algunes petites llavors, una inquietud per part dels programadors culturals per fer programacions més inclusives i anar desenvolupant el seu pla d’accessibilitat als equipaments a fi i efecte que tots els col·lectius hi poguessin accedir d’una manera autònoma i poguessin gaudir de la cultura tots els col·lectius com a ciutadans de ple dret.

Però crec que feia falta un projecte com Apropa Cultura, està anant molt bé i és agraït aquesta cohesió i aquest impuls col·lectiu a la inclusió a la cultura. És diferent poder desenvolupar el teu programa de responsabilitat social acompanyat o fer-ho sol, ja que hi ha molta manca de coneixement, i la formació està sent un pilar important.

Per part de les entitats socials la rebuda està sent molt positiva, valoren molt aquesta facilitat de tenir una finestra única i també poder tenir aquest accés tan digne i tan democràtic a una proposta cultural. Abans d’Apropa Cultura, els equipaments estaven receptius però no hi havia aquest dret a tria de manera digna. La primera rebuda va ser una mica expectant, però un cop l’oferta ha començat a funcionar, s’han començat a registrar. Aquest primer any ha estat molt positiu sobretot pel tema de creure’s el projecte en Xarxa i el treball comú amb l’objectiu comú que és el de facilitar l’accés a la cultura de totes les persones. 

Quin balanç fas del primer any?

A nivell personal és molt positiu, a nivell professional també. Hem fet algunes passes importants i amb uns horitzons de futur que crec que és el que feia falta. Una cosa és imaginar com pots encarar un projecte i l’altra és la realitat. Ara amb coneixement de causa ens podem plantejar les horitzons de futur, i amb un objectiu a curt i mig termini que és poder consolidar la sostenibilitat de la xarxa, ampliar altres equipaments que pensem que haurien de formar part de la Xarxa. Veiem que el boca a boca funciona, que els equipaments estan receptius.

Començar un projecte com aquest en un context de pandèmia és atrevit. Com us ha afectat?

Les primeres converses van ser abans de la pandèmia, com que ja ho teníem tot una mica engegat i parlat, i l’aturada de la pandèmia va ser la que ens va fer reflexionar respecte el model de creixement. Vam decidir que no havíem de clonar i fer un altre plataforma totalment independent sinó que la riquesa del projecte era poder sumar amb una plataforma multi-comunitat que realment funcionés com un tot, i això era realment la riquesa del projecte. Potser si no hi hagués hagut pandèmia no haguéssim tingut temps d’aturar-nos i pensar on érem i cap a on anàvem.

Que entitats de Balears que viatgen a Barcelona puguin plantejar-se anar al Liceu o vosaltres quan veniu aquí tenir una visita guiada amb les educadores de la Catedral, doncs és fantàstic. Això és la riquesa del projecte i també és compartir coneixement. Per als programadors de Balears que comencen a plantejar-se plans d’accessibilitat, és una riquesa tenir un referent i poder compartir coneixement amb equipaments de Catalunya que ja duen anys desenvolupant aquests programes.

Creus que queda camí encara amb l’accessibilitat dels equipaments?

Sí, no ens ho acabarem! No és desànim, l’accessibilitat és un camí, no és un punt d’arribada. A mesura que detectem necessitats i les cobrim, en sorgiran d’altres, perquè la societat és diversa i va avançant.

Quins son els propers passos que farà Apropa Balears?

El repte de futur és aconseguir la sostenibilitat de la xarxa, poder créixer, anar fidelitzant i consolidant-nos a Mallorca i, després, fer una primera passa a Menorca.

Inicialment la programació estava molt concentrada a Palma, ja que hi ha un gruix d’equipaments i major població a Palma, però, mica en mica, anam ampliant. Ara ja hi ha programadors adherits Inca, Manacor, etc. La idea és consolidar la Xarxa a Mallorca fent créixer una mica aquesta extensió i després poder fer un primer salt a Menorca, que és l’objectiu del segon any. I poder consolidar l’equip.

També han sortit algunes iniciatives de cocreació, de col·laboració. Hi ha un punt que podria interessar molt a les entitats socials: la inserció laboral a la industria cultural. És un tema latent. Perquè només generem llocs de feina inclusius a supermercats o empreses hoteleres? Perquè no ens plantegem la incorporació de persones de col·lectius vulnerables com personal de sala, taquilles, tècnics...?

El feedback és positiu. La sensació és que cada vegada som més persones que creiem amb aquest objectiu comú. Això ens encoratja, hi ha retorn. A poc a poc, tothom acabarà entrant a la inclusió.