Gola

“No para, no para. Vol saborejar-ho tot. I salta, superficialment, per sobre les coses. “No siguis egoista. Quina vergonya. Tapa’t la boca que se’t veuen les dents.” Es va fer petit, petit… i ara és un expert en complaure a tothom. Aprofitant-ne els beneficis, es clar. Un hàbil arlequí. Mira’l, salta d’aquí cap allà evitant, d’aquesta manera, parar un moment i observar tot el que l’envolta. Ell és feliç en la fantasia. Balla perquè ja no recorda qui és. Ningú ho recorda. Ara ja només s’esforça per a què el mirin. No hi pot fer més. No para, no para. Aconseguir ser vist, encara que sigui oferint una pobra imatge, l’allibera de la torturant tirania de la insignificància.”