Venus i Adonis: Emma Vilarasau, Jordi Bosch i Lluís Claret - a Binissalem

Shakespeare aprofitava el temps per escriure sonets o llargs poemes narratius quan els teatres de Londres es veien obligats a tancar ja fos per qüestions morals o sanitàries. L’autor aspirava a ser reconegut com a poeta en una època on escriure teatre no era considerat ben bé literatura. ‘Venus i Adonis’ és un d’aquests poemes, el primer i el que el va llançar triomfalment a ser descobert com a jove poeta convertint-se en un bestseller el 1593 i veient com el seu nom apareixia imprès per primera vegada en un llibre que es reeditaria 16 vegades en els primers 50 anys.

Una aposta pionera per posar a escena aquest poema amb volades retòriques exquisides, sensualitat i erotisme tant intensos com desinhibits. En el text hi trobem també les virtuts de l’obra shakespeariana: la capacitat de fer-nos proper, humà i creïble qualsevol material mitològic extret de la cultura clàssica, en aquest cas les Metamorfosis d’Ovidi, i de barrejar humor, lirisme i tragèdia de la manera més eficaç i heterodoxa.