Morir lo hace todo el mundo

José y sus hermanas

Sembla que la cultura, i més concretament el teatre, només s’encarreguin de superar crisis: crisis econòmiques, crisis sanitàries i crisis formals. El que és precari ja és gairebé un emblema, i els canvis bipolars del rumb polític fan que el compromís a llarg termini s’assembli més a l’argument d’una pel·lícula distòpica que a una realitat tangible. I per si no n’hi hagués prou, fa uns anys José y sus Hermanas van decidir tirar pel dret i, en lloc de fer monòlegs i màgia, van preferir el com més serem més riurem, tot ben horitzontal i a partir de la creació contemporània i en col·lectiu. La seva joventut s’encarrega d’enaltir virtuts i talents encara per descobrir, però també els recorda que encara no estan al punt del xec en blanc; no són star system, no tenen la fórmula per col·lapsar taquilles i, de moment, són més solvents sobre l’escenari que tancant comptes anuals.

En aquesta cinquena peça, més que en cap altra, José y sus Hermanas volen fingir, volen aparentar i volen fer creure a tothom que tot està bé ―perquè de moment és l’única sortida―, per això fan el que millor saben fer: explicar moltes mentides. La cosa va d’això.

FITXA ARTÍSTICA

Creació, direcció, dramatúrgia i interpretació: José y sus Hermanas, Alejandro Curiel, Marta Díez, Carolina Manero i Gemma Polo Bosch

Coproducció: José y sus Hermanas, Teatre Lliure i Festival Grec

* Amb el suport d'ICEC, Fàbrica de Creació Fabra i Coats i Temporada Alta