Escoltar el fum

Dramatúrgia: Ester Cort. Idea original: Eliseu Bàrcena. Direcció: Ester Cort i Mireia Piferrer. Moviment: Ana Corredor. Espai escènic: L’Antifa de llums. Interpretació: Mercè Bonet, Sílvia Casals, Anton Dalmau, Ernest Feliu, Carme Merlo, Pilar Olmos, Quim Prats, Ester Soronellas Montserrat Viladés.

Quan s'ajunten interessos i sensibilitats és màgic. L'Eliseu Bàrcena, professor meu del col·le, em va parlar de “i si imaginéssim les vides dels reusencs deportats a camps de concentració? Cada vegada en sabem més coses: la seva biografia, les seves circumstàncies, la seva sort o dissort”. Ell em parlava de fer una ruta per algunes de les llambordes col·locades per commemorar-los (Stolpersteine) on ficcionéssim el mateix deportat o les seves famílies. I jo vaig pensar que no només en faríem la ruta, sinó que en faríem un espectacle, en el sentit etimològic del terme: una acció dramàtica per mirar, contemplar, observar atentament i escoltar, sobretot escoltar. Fa molts anys que volia portar a escena alguns textos de la Charlotte Delbo, una de les supervivents dels camps, i aquesta proposta de l'Eliseu em va semblar l'excusa perfecta per tirar-ho endavant. Un text on es barregen veus de les deportades i deportats i de les seves famílies. Un text on parlem de l'infern dels que se'n van i de l'infern dels que es queden. Un text que ara més que mai ens és necessari. Si la història s'oblida, es repeteix. No l'oblidem. No els oblidem.