Gola

No para, no para. Vol assaborir-ho tot. I salta,
superficialment, per sobre les coses. No siguis
egoista. Quina vergonya. Tapa’t la boca que se’t
veuen les dents. Es va fer petit, petit… i ara és
un expert a complaure a tothom. Aprofitant-ne
els beneficis, és clar. Un hàbil arlequí. Mira’l,
salta d’aquí cap allà evitant, d’aquesta manera,
parar un moment i observar tot el que l’envolta.
Ell és feliç en la fantasia. Balla perquè ja no
recorda qui és. Ningú ho recorda. Ara ja només
s’esforça perquè el mirin. No hi pot fer més. No
para, no para. Aconseguir ser vist, encara que
sigui oferint una pobra imatge, l’allibera de la
torturant tirania de la insignificança.