Jesús Rafael Soto - Eugenio Espinoza · PENETRABLE / IMPENETRABLE

Soto va dir en una entrevista, referint-se a la pintura: “a la tela cal donar-li una altra funció”, d’alguna manera això és el que veurem en aquestes dues intervencions.

Aquest projecte pot ser llegit com una reflexió crítica sobre els mitjans expressius tradicionals (entengui’s pintura o escultura) una aventura on dos artistes veneçolans trenquen els límits del que s’entenia com a una obra d’art a mitjan segle XX. Totes dues obres operen explorant el sensorial i el simbòlic, en un joc arquitectònic i plàstic que involucra o nega el cos de l’espectador enfront de la creació. Et proposem dedicar un moment per a analitzar aquestes obres, després, junts, podem començar a crear preguntes. Per exemple: la pintura pot ser arquitectura?, podem alliberar l’escultura de la noció de monument? i assumir-la com una experiència immersiva o fins i tot metafísica? què és la virtualitat?, quina és la diferència entre un artista contemporani i un artista modern?...

A partir d’aquestes preguntes, el comissariat proposa, per primera vegada, un diàleg entre dues obres fonamentals de l’art llatinoamericà del segle XX que ens acosten a un període de fallides estètiques i deixen veure una resposta de l’art contemporani davant de l’art cinètic.

En el cor del Casal Solleric pots veure l’icònic Penetrable de Jesús Soto (Ciudad Bolívar, Veneçuela, 1923–Paris, 2005), una de les obres més sofisticades del moviment cinètic, que emergeix de l’efervescència creativa de Paris a la fi dels seixanta, versus una intervenció en el segon pati amb l’Impenetrable, de l’artista Eugenio Espinoza (Sant Joan dels Morros, Veneçuela, 1950), pensat des de l’Ateneu de Caracas el 1971, com un contrarelat a l’obra de Soto, en un gest juvenil i de-colonial davant del poder que cobrava l’abstracció geomètrica i l’art cinètic com a bandera de futur en països com Veneçuela i Brasil.

Soto és tecnologia i incorpora el cos de l’espectador. Ell proposa penetrar la pintura i la raó generant vincles gairebé espirituals on es fonguin espai i temps en experiències pròximes a la noció de “quarta dimensió”. Això fa referència a un model d’obra d’art sensorial que inclou el temps i la fragmentació infinita de la llum en una experiència immersiva.

Espinoza és precarietat, ell des d’una lògica pròxima al conceptualisme proposa negar el cos de l’espectador i repensar l’espai d’exhibició. Tropicalitza la retícula impregnant de caos a la raó cartesiana en un gest poètic que ell percebia com a estètica llatinoamericana. Resultat: una proposta de geometria rural i artesanal, directament influenciat per la seva mentora, l’artista Gego.

Instal·lades com dues intervencions arquitectòniques. Aquestes obres ocupen el buit dels patis de l’edifici amb una àrea similar de 4,50 x 6m. En el cas del Penetrable com a massa blava on l’espectador pot submergir-se i literalment viure el color. En el cas de l’Impenetrable la pintura abandona les parets per a convertir-se en un pla horitzontal que levita sobre el sòl, tacat per una retícula tropical que impedeix l’ingrés físic a l’espai i involucra a l’espectador des de la negació.

Totes dues obres, tot i que han estat concebudes fa mig segle, continuen sent infinitament experimentals, malgrat ser arxiconegudes en el món de l’art, en cada exposició es burlen del temps, recordant-nos una vegada i una altra que encara no han dit la seva última paraula.

______________

Aquest projecte ha estat possible gràcies a una aliança entre l’Ajuntament de Palma, la família Capriles i la família Soto amb la intenció de llançar llum sobre l’escena artística veneçolana, comunitat que ha forjat un refugi segur en el territori espanyol.