Escarcha y vaho 

(L'espai no és accessible per a persones amb mobilitat reduïda)

Les obres reunides a Escarcha y vaho treballen sobre i amb l'aigua com a matèria, però també com a sistema de circulació, mesura, creença i conflicte. El projecte no introdueix grans volums d'aigua, sinó que activa els seus substituts, desplaçaments i ficcions: aigua transportada, evaporada, condensada, imaginada o simplement nomenada. Enfront de l'escala monumental dels cicles hídrics -oceans, migracions i infraestructures- les peces funcionen des del mínim. Gestos gairebé ridículs, accions fràgils i desplaçaments inútils. Aquests gestos connecten amb sistemes de gran complexitat: comerç global, turisme, canvi climàtic o polítiques de frontera. L'aljub funciona com una cambra de ressonància. No mostra el recurs però tenim la seva absència, la seva circulació o la seva fetitxització.

L'exposició es construeix com una coreografia d'estats de l'aigua: Sòlid (gel transportat, fòssils o ciment de petxina), líquid (aigua desplaçada o mar a temperatura corporal) i vapor (condensació del propi espai). Les obres forcen els estats físics de la matèria: un gel que viatja més que molts cossos, un llac reduït a recipient, aigua mantinguda a temperatura humana i fòssils que recorden que la mar va estar on ara no està. Més que en les peces aïllades hàgim un sentit en la seva circulació dins de l'espai: el que ocorre entre elles. El projecte planteja una pregunta: què significa emmagatzemar aigua quan el problema no és guardar-la sinó entendre com circula, qui la controla i quines històries arrossega? Un conjunt de boles de neu, llàgrimes de ex, ciment de musclo, gels en ziga-zaga, escultures de sorra i aigües russes tracten sense èxit de formular una resposta. 

Fermín Jiménez Landa (Pamplona, 1979)

El treball de Fermín Jiménez Landa abasta des de instal·lacions, vídeo, objectes a accions que sovint impliquen la participació o complicitat de comunitats, institucions o persones alienes al món de l'art. La seva obra explora les tensions entre el quotidià i l'excepcional, l'escala humana i la còsmica, el gest mínim i la seva ressonància conceptual. Sol partir de situacions i de narracions en les quals es desdibuixa la frontera entre la realitat més empírica i l'anècdota més pelegrina. Els resultats són menys artefactes conclosos que fragments de processos en curs: materials modelats per la fricció amb el món, gestos i caminades que es repleguen sobre si mateixos per a reenquadrar la realitat.

Ha exposat en la biennal Manifesta 11, en els museus Artium, Musac, CA2M, Azkuna zentroa i Oteiza, en Künstlerhaus Bethanien, MAZ de Zapopan, Centro Botín, La casa Encencida i CCEMX i en galeries com Moisés Pérez de Albéniz, Travesía Cuatro, Nogueras Blanchard i Àngels Barcelona. Ha treballat amb Consonni, 1646 i HIAP i Centre d'Art FMJJ.

Escarcha y vaho 
Fermín Jiménez Landa 
4 juny – 6 setembre 2026 

Comissari: Juan Luís Toboso 

Projecte guanyador de la COP – Convocatòria Oberta de Projectes