POLIANA LIMA. Oro negro

Un solo a dos cossos amb música en directe que es construeix a través de la metàfora del petroli per associar poèticament el procés d’excavació d’un tresor amb la posada en valor d’elements i identitats que van ser negats i exclosos en la cultura occidental hegemònica. Oro negro concep el cos com a territori de memòria viva, amb referències biogràfiques, familiars i comunitàries, socio-culturals, mítiques i espirituals. Aquesta peça frega i utilitza els clixés per culminar amb un desbordament en el qual la mirada de l’espectador es veu empesa a posicionar-se.