Preludis a l'amic absent

Recital de piano

Carol Ruiz, piano

Preludis a l’amic absent de Ricard Lamote de Grignon, és sens dubte la seva obra per a piano més important i una de les peces més transcendents del pianisme català de la primera meitat del segle XX. Dedicats l’any 1935 al seu amic Ventura Gassol, exiliat per motius polítics després de la seva detenció per la proclama de l’Estat Català, els tres preludis parteixen d’un desafiament tècnic insòlit: escriure’ls utilitzant tan sols set notes de les dotze de l’escala cromàtica. Aquesta imposició, en lloc de limitar-ne les qualitats expressives, permet al compositor de dotar-les d’una personal atmosfera sonora. L’austeritat i la creació d’atmosferes troba analogia amb les peces que conformem els Cants íntims II de Manuel Blancafort, obres que amalgamen simplicitat i un gran refinament sonor, i que denoten una influència impressionista. De fet, el caràcter introspectiu i la brevetat formal foren el denominador comú d’una manera de sentir de molts compositors catalans d’abans de la Guerra Civil, entre els quals destaca especialment Frederic Mompou però també Toldrà, Joaquim Serra amb les seves Tres peces breus i Pau Casals amb tres delicioses cançons de bressol. Completaran aquest preciosista i íntim recital de Carol Ruiz peces de compositors menys coneguts com Grau, Gols i Modest Serra, que contrastaran amb l’expansiva i joiosa Mediterrània d’Anna Cazurra, composta el 2002.