Univers Mahler: Simfonia núm. 9

El mestre Josep Pons, al capdavant de l’orquestra del teatre, desgranarà els misteris de la darrera simfonia de Gustav Mahler (Kaliste, Bohèmia, 1860 - Viena, 1911): la Novena. Estrenada pòstumament, recull les essències del món: des de la subtilitat esglaiadora fins a l’eloqüència més expansiva. Una bona oportunitat per deixar-nos seduir per un gran mahlerià com Pons. 

Gustav Mahler tenia molt present la mort quan escrivia la seva Simfonia núm. 9: la seva filla Maria, de quatre anys, havia mort l’any 1907 i no suportava ni mencionar el nom de la nena. La família va decidir mudar-se a Toblach (Tirol, a la frontera austro-italiana), a la recerca d’un lloc nou on passar les vacances d’estiu, fugint dels records. És precisament en aquest indret on va escriure Das Lied von der Erde (1908), la Novena (1909) i els fragments de la Desena (1910). 

Aquell mateix any li van diagnosticar una cardiopatia que el portaria a la mort quatre anys més tard. Ja no podria caminar ni fer esforços físics per la muntanya, ni tampoc gaudir de la natura com abans. Aquesta frustració va fer que s’aïllés a la seva cabana de composició i, amb pessimisme davant d’una vida que ja té un final a prop, va començar a escriure la Novena. Aquesta simfonia, per tant, està presidida per la preocupació per la seva mort i un desànim sobre la vida en general. 
Alban Berg va escriure a la seva dona l’any 1912: “El primer moviment és el Mahler més gran que s’ha compost mai. És l’expressió d’un gran amor per aquesta terra, l’anhel de viure-hi pacíficament i de gaudir de la natura fins a les seves profunditats més profundes —abans que arribi la mort. Perquè la mort és inevitable. Tot aquest moviment està dominat pel pressentiment de la mort (...). És la culminació de tot en la terra i dels somnis”. 
Gustav Mahler és un dels compositors que recull millor les angoixes de la societat d’avui. D’alguna manera, cadascuna de les seves nou simfonies recull un autèntic —i impressionat— món.