TURANGALILA. Pierre-Laurent Aimard i Jonathan Nott

Repertori

Olivier Messiaen: Simfonia Turangalila (1946-1948) 80′

Artistes

Pierre-Laurent Aimard, piano
Thomas Bloch, ones Martenot
Jonathan Nott, direcció
Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya (OBC)

Programa

Figures cabdals de la interpretació musical -el director Jonathan Nott i el pianista francès Pierre-Laurent Aimard- es reuneixen per oficiar una vetllada excepcional, amb la programació de l’enorme i transcendental Turangalila, que Olivier Messiaen compongué entre 1946 i 1948. Un poema simfònic encarregat per Serguei Kussevitski per ser interpretat per la Simfònica de Boston. El tarannà cosmogònic d’aquesta extensa composició es fa palès al títol mateix: procedent del sànscrit, voldria dir -en paraules de Messiaen- “cançó d’amor i himne a l’alegria, el temps, el moviment, el ritme, la vida i la mort”.

El compositor, que reconegué haver tingut present el mite de Tristany i Isolda, per celebrar la mística d’un amor generador de vida i de mort va optar per emprar una quantitat de recursos orquestrals certament innovadors, incloent-hi les ones Martenot (generador electroacústic inventat per Maurice Martenot, que en les primeres interpretacions de l’obra tocà la seva germana Yvonne). Es tracta, per tot això, d’una gran ocasió per descobrir una de les obres més fascinants de la música clàssica contemporània.