El principi d'Arquimedes

“Quan no tocàvem de peus a terra” un espectacle autobiogràfic sobre l’amistat de dos amics adaptada al circ a través dels equilibris acrobàtics.

Poesia de la memòria, del cos i de l’amistat.
Dos amics acròbates es retroben amb el joc com a punt de partida i la confiança com a base. Van créixer enlairant-se sobre fustes per fer

castells, somiant sense tocar de peus a terra.

Ara, tornen a pujar, rodolar i buscar l’equilibri en un espectacle de circ que combina tècniques tradicionals amb una estètica contemporània. Un homenatge a l’amistat, als somnis i als vincles que, com els castells, de vegades cauen… però sempre tornen a aixecar-se.
Amb la cançó de la Companyia Elèctrica Dharma com a fil conductor:
“Vine que anirem enrere
Si vols venir, anirem enrere, enrere, enrere
Als dies de la nostra infantesa
Quan jugàvem tots junts i jugàvem sempre i molt

Quan no tocàvem de peus a terra…”