Poncia, de Luis Luque. Amb Lolita Flores.

Poncia: la veu silenciada de La casa de Bernarda Alba

Després de diverses temporades a Madrid i d’un ampli recorregut escènic, Poncia s’ha consolidat com una de les propostes contemporànies més reconegudes dins de l’univers lorquià.

Poncia està escrita a partir de les intervencions del personatge homònim a l’obra La casa de Bernarda Alba, de Federico García Lorca. En una profunda anàlisi del personatge de la criada, les seves intervencions són rescatades i transformades en reflexions, soliloquis, diàlegs amb fantasmes i ombres, obrint així una nova mirada dins de la casa.

L’autor i director Luis Luque, juntament amb Lolita Flores, imaginen què va passar en aquella casa després de la mort d’Adela. La veu de la criada emergeix per il·luminar els racons foscos de l’obra de Lorca. Poncia parla de suïcidi, llibertat, culpa, classe, educació i sexe, amb la força d’una veu que ha estat maltractada i silenciada. “L’ànima de Poncia” s’obre per insistir en la necessitat de transmetre als altres la idea d’estimar-nos en llibertat.

Sinopsi
Tot succeeix després de la mort d’Adela. S’obre un nou imaginari en què la llengua de Poncia es deslliga en un lloc i en un temps prohibits per a les paraules. Ajusta comptes amb aquells que romanen dins la casa i descobrim la seva simpatia per la filla més jove.