POE

Edgar Allan Poe neix el 1809 a Boston i mor el 7 d’octubre de 1849 a Baltimore. Una vida curta i convulsa plena de vicissituds marcades a ferro pel concepte de pèrdua en la seva més agra manifestació es transvasen als seus poemes i als seus contes. La seva poètica està composada d’una mena de “matemàtica tenebra” com la va definir Neruda. Un grau important d’inestabilitat emocional, ratllant en la malaltia mental unida a addiccions relacionades amb el consum d’alcohol i d’opiacis marquen també la seva vida i la seva obra. En la nostra proposta dramatúrgia intentem copsar ambdues coses. Mirarem de presentar a l’espectador la figura d’Edgar Allan Poe en la seva dimensió literària a través d’un viatge per alguns dels seus poemes i contes. L’autor, al final de la seva vida, va oferir diverses conferències al voltant de la seva poètica. Això queda reflectit en un assaig anomenat “El principi poètic”. Prendrem aquest text com a excusa per començar la peça, jugarem a veure Edgar Allan Poe darrere un faristol en un escenari buit, parlant de la seva “filosofia de la composició”. A partir d’aquí iniciarem un viatge en el que l’escenografia anirà transformant-se i l’espai escènic s’anirà configurant a través de diversos espais dramàtics que faran corpòria la imaginació desbocada de l’autor. A través de contes com La caiguda de la casa Usher, La caixa oblonga, el Pou i el pèndul, i poemes com La ciutat del mar, les campanes i l’imprescindible Corb, viatjarem a través de l'obra d’aquest gran autor americà.