La memòria dels catalans, amb l’historiador Borja de Riquer

El dimarts 7 d’octubre, 19 h a la sala d’actes de l’Ateneu acollim la presentació de La memòria dels catalans. La construcció històrica de la identitat (Edicions 62, 2025), una obra ambiciosa i exhaustiva, que recull amb una concepció oberta i plural les herències del passat que més ens han marcat com a societat i els elements que defineixen l’imaginari col·lectiu dels catalans. El llibre el presentarà el seu director, l’historiador Borja de Riquer, catedràtic emèrit d’Història Contemporània a la UAB i Creu de Sant Jordi 2017.

La memòria nacional de Catalunya. Com hem arribat a ser qui som?

Com hem arribat a ser qui som? Les comunitats, les nacions, no són eternes i immutables. En ple segle XXI, en un moment de grans transformacions socials, culturals i ideològiques, convé explicar quins són i com s’han construït al llarg del temps els elements cohesionadors de la nostra identitat col·lectiva, és a dir, els referents que configuren la memòria nacional de Catalunya.Dirigida per Borja de Riquer, La memòria dels catalans selecciona i explica més d’un centenar d’elements que s’han convertit en referents fonamentals per a bona part de la societat contemporània. Inclou tant els símbols formals com les tradicions, els mites, les llegendes o les festes i rituals. També els llocs de memòria, els personatges, les institucions més emblemàtiques, els fets i les dates clau, així com els paisatges que ens defineixen i les diverses narratives o representacions històriques, literàries i artístiques que formen part de la nostra consciència col·lectiva. En resum, tot allò que conforma el patrimoni material i immaterial dels catalans. Des de la senyera, Els segadors, la sardana, la llengua catalana, el Canigó, la Patum de Berga, la masia, el comte Arnau, o Montserrat fins a les colònies industrials, Macià, les havaneres, la ràdio, Terra Ferma, sant Jordi, el Barça, els castellers, l’u d’octubre o els llocs de memòria de la Guerra Civil o l’exili.

Borja de Riquer és catedràtic emèrit d’Història Contemporània a la Universitat Autònoma de Barcelona, institució de la qual és professor  des de 1969. Especialista en història del catalanisme polític i del franquisme, les seves darreres publicacions han estat La història mundial de Catalunya, Vides catalanes i la biografia Francesc Cambó. L’últim retrat, totes publicades per Edicions 62. L’any 2017 la Generalitat de Catalunya li atorgà la Creu de Sant Jordi. L’any 2023 la revista Sàpiens li va concedir el Premi d’Honor d’Història.

L’any 1987 va promoure la creació del “Fons d’Història Local de Catalunya” de la Universitat  Autònoma de Barcelona,  actualment integrat dins de  “SIBHIL.LA, Servei d’Informació Bibliogràfica i de Documentació d’Història, Llengua, Literatura i Art de  Catalunya”,  entitat que  dirigeix.  És el director del Diccionari biogràfic dels parlamentaris de Catalunya (1810-1939)  i  ha presidit  la Comissió Organitzadora del Primer Congrés Internacional d’Història de la Corrupció Política a l’Espanya Contemporània (Barcelona, desembre 2017).  Te la Medalla d’Honor de la Universitat Autònoma de Barcelona (1991), la distinció d’Investigador Reconegut de la Generalitat de Catalunya (2002) i des de l’any 2008 és membre de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, institució que presideix des de 2018.  Ha estat membre de les dues Comissions d’Experts nomenades pel Ministeri de Cultura i la Generalitat de Catalunya per a resoldre el contenciós de la documentació catalana dipositada a l’Arxiu de Salamanca (2000-2002 i  2004),  president de la Comissió Promotora del projecte del Memorial Democràtic de la Generalitat de Catalunya (2005) i president del Comitè Assessor d’aquesta institució ( 2007-2015).