Melodrama: La venjança d’una orfeneta russa

Melodama és una adaptació lliure de l’obra de Henri Rousseau La venjança d’una orfeneta russa (1899), i explica la història de Sophie, una noia orfe que viu amb la seva tieta i no coneix l’amor. Quan creu haver-lo trobat, cau en el parany de l’enamorament i, com sol passar tants cops, es deixa seduir per una persona poc convenient. Sophie no escolta els consells de la seva tieta i decideix arriscar-se a viure la seva pròpia vida. Empren llavors un llarg viatge que la portarà cap al camí de la soledat i cap un suïcidi frustrat que canviarà per sempre la seva vida. Un camí d’autoconeixement, ple d’incerteses i giravolts de tot tipus, amb la figura d’un amor tan apassionat com poc oportú com a teló de fons.

L’obra proposa a l’espectador una nova manera de mirar. Una mirada desdoblada en dos castellets de titelles per explicar una història de sentiments. Per oferir un melodrama amb regust a cinema mut. El melodrama, aquest gènere teatral que tant va triomfar al llarg del XIX i que a principis del XX encara omplia teatres ha caigut en un desprestigi només salvat, i encara en comptades ocasions, pel cinema. D’aquí que Melodama recuperi aquest gènere tant convencionalitzat per poder jugar amb les seves pròpies convencions i oferir a l’espectador una història i una manera d’explicar una història que el sorprengui constantment.

Un clàssic fet contemporani, en un espectacle arriscat, subtil i rigorós de teatre de titelles sense paraules.