LA JOVE PLÀSTICA Y LA RENOVACIÓ DE LES ARTS A MALLORCA, 1969-1982

LA JOVE PLÀSTICA Y LA RENOVACIÓ DE LES ARTS A MALLORCA, 1969-1982

A cura de Jaume Reus

L’exposició presenta una selecció de les obres i dels artistes més significatius del període més renovador de l’art del segle XX a Mallorca. El punt de partida és l’any 1969 amb la inauguració de la Sala Pelaires i finalitza el 1982 quan s’edita el darrer número de la publicació Neon de Suro, Miquel Barceló exposa a la Documenta i comença un nou cicle polític estatal.

Les profundes transformacions econòmiques, les lluites socials, els activismes polítics o la militància de la cultura i la contracultura del tardofranquisme i dels inicis de la democràcia a l’Estat Espanyol són el context en el que emergeixen un conjunt plural de llenguatges artístics: conceptualisme, art pobre, pop, accionisme, abstracció, neoexpressionisme o neofiguració, molts d’ells inèdits a Mallorca.

La Jove Plàstica és un conjunt d’artistes diversos que formen part de la generació nascuda, majoritàriament, a partir de la segona meitat dels anys quaranta, i que actuen sota un semblant esperit col·lectiu i individual en contra de les antiquades i conformistes institucions públiques i privades del sistema artístic mallorquí. Al llarg d’aquest període es succeiran una sèrie de grups artístics: Criada 74, Taller Llunàtic, publicacions: Neon de Suro, El Correu de Son Coc, i iniciatives col·lectives: Bes, Mostra d’Art Pobre, Ensenya 1, de manera paral·lela a les trajectòries individuals desplegades pels artistes. Totes elles defensades amb entusiasme per la critica d’art: Crònica de Tres. La presència de Joan Miró estarà present a través del suport a la Sala Pelaires (1969) i a la Galeria 4 Gats (1973).

En una societat en plena expansió del monocultiu turístic, l’efervescència i l’alè d’aire fresc que suposà l’obra d’aquesta generació d’artistes que també defensà la cultura (Congrés de Cultura Catalana, 1976) i el territori (Sa Dragonera, 1977) marcà un dels períodes creatius més intensos, agitats i significatius a Mallorca i ens situà, per fi, en consonància als contextos artístics més innovadors estatals i internacionals.