37a Fira de Titelles

El viatge de dos pallassos cap a la lluna: la proesa dels somiadors, la proesa de dos innocents. Entre el somni i la vigília brilla la lluna, símbol i metàfora de la fantasia. Amb els peus al desastre i el cap als núvols, el pallasso udola entre realitat i somni. Humor sense paraules per a tots aquells que encara porten un nen a dins.

Tàndem: bicicleta per a dues persones.
Viatge: tot el que passa entre aquí i allà.
Lluna: el destí de tothom quan volem somiar desperts.
Duo de pallassos: caminants de desastres i poesia.

Una bicicleta voladora, fusta, ferro, pols, sabates grans i barrets fins a les celles.
La lluna ens espera.

Fly me to the moon és el possible viatge de dos pallassos a la lluna.
És la gesta del somiador. La gesta de dos innocents.

Algunes paraules…

En un món que corre massa, el pallasso pot ser una pausa, un moment assolellat.

Fly me to the moon pretén ser això, un moment ple de coses senzilles com riure, escoltar, sorprendre’s, jugar.

Un regal per als sentits.
El meu pallasso intenta tocar aquestes tecles, portar el públic al sol, a la lluna; abans del cinisme, abans de la voràgine dels problemes quotidians.

Aquell lloc que coneixíem tan bé quan érem petits.