Dones lliures

Dones lliures és la primera posada en escena que relata la situació i les vivències de les preses a la presó de la Trinitat Vella durant el tardofranquisme (anys 60 i 70), posant el focus a les preses polítiques i també les preses per raons LGTBIQ+ (criminalitzades per la Ley de vagos y maleantes) i fent menció de la situació de les preses comunes i al col·lectiu romaní.

Dones lliures, descriu, partint del relat autobiogràfic de les seves protagonistes, la convulsa situació del tardofranquisme i la lluita per les llibertats i la democràcia per part de les dones que la van dur a terme. Aquelles dones valentes que, en el temps de la clandestinitat, van recollir el testimoni de les que, abans que elles, havien sofert pel sol fet de ser dona, per voler pensar lliurement i per creure en valors com la llibertat i la democràcia en una època de silenci, de repressió, d’injustícies i de falta de llibertats.

La presó de la Trinitat, inaugurada el 1963, fou l’escenari de la repressió penitenciària contra les dones de Catalunya durant els últims quinze anys del franquisme. Ara com ara no s’ha fet cap mena d’acte o homenatge per a recordar a les dones presses a la Trinitat, calia fer-ho i amb més raó quan les mateixes protagonistes poden donar la seva veu. Calia visibilitzar la força de les organitzacions veïnals i de les associacions de dones que van ser tan importants en el procés de lluita per la democràcia durant el franquisme. Aquesta presó, a diferència d’altres, no era només un centre amb caràcter punitiu on complir condemna, sinó que era un centre d’adoctrinament a la dona segons els mandats i valors de la Secció Femenina de Falange, i estava a càrrec de monges de la Orden de las Cruzadas.

Les veus silenciades de les dones represaliades durant el franquisme pugen, finalment, a escena