“Darrere nostre un riu de flors trencades”, d’Enric Larreula

El dijous 18 de setembre a les 19 h acollim la presentació del llibre Darrere nostre un riu de flors trencades (Labanya Edicions, 2o25), de l’escriptor, professor universitari i il·lustrador català Enric Larreula, premiat amb la Creu de Sant Jordi. Estarà acompanyat per l’historiador Josep Maria Figueres.

Quaranta-tres anys després de la seva primera edició, Darrere nostre un riu de flors trencades… d’Enric Larreula torna a les llibreries amb una nova edició que rescata una obra d’impressions i sentiments profundament lligada a la natura i la identitat catalana. Escrit entre 1969 i 1970, i amb una cloenda afegida deu anys després, aquest llibre és un viatge sensorial pel Montseny, un dietari íntim que captura el canvi d’un món que s’extingeix i l’abraçada constant de la muntanya com a refugi i revelació.

Larreula ens transporta a Viladrau amb una prosa poètica i evocadora, acompanyat del seu inseparable company, en González, un gos errant que es converteix en testimoni fidel del seu pas per aquell territori. Amb un estil que oscil·la entre el monòleg interior i la contemplació nostàlgica, l’autor descriu el Montseny com un espai d’exploració i introspecció, un lloc on la natura esdevé llibre obert i on cada paisatge amaga una història, un record o una ferida del passat.

Aquest llibre és un homenatge a la bellesa salvatge del Montseny i una reflexió sobre la pèrdua: de les masies abandonades, de les formes de vida rurals que s’extingeixen i de la mateixa identitat catalana, sempre sotmesa a tensions històriques. Larreula dibuixa un retrat viu de la muntanya i la seva gent, explorant la relació entre l’home i el seu entorn, el pas del temps i la impossibilitat de retenir el que s’esvaeix.

Enric Larreula

Va néixer l’any 1941 en un carrer molt fosc i estret de Barcelona. Dels 19 al 21 anys va treballar per a les editorials Bruguera i Toray, il·lustrant còmics. Però fent el servei militar va tenir un problema a la vista que el va obligar a deixar aquesta professió que el feia tan feliç. Empès per difondre i preservar la cultura catalana, es va dedicar a l’ensenyament del català i, un cop llicenciat en Filologia Catalana, es va centrar en l’ensenyament de la didàctica de la llengua a la Universitat Autònoma de Barcelona. A partir del 1981 començà a crear material didàctic i a escriure literatura infantil; des d’aleshores va esdevenir un dels autors més destacats del món literari català. Hi destaquen les col·leccions de Pa amb xocolata (Ed. Teide), La Bruixa Avorrida (Ed. Planeta) i Ala de Corb (Ed. Baula). Ha rebut nombrosos premis literaris, com el Serra d’Or (1983) pel conte Marduix, Premi Lola Anglada (1991) per l’obra Contes per a un món millor i el Premi Gran Angular (1994) pel llibre Els arbres passaven ran de finestra. També ha rebut el Premi Xarxa d’assaig 1984 per Les revisites infantils catalanes de 1939 ençà i el premis Pere IV d’humor i sàtira dels anys 1990 i 2000 per les obres La propina i La dutxa. Els seus contes i novel·les destaquen per transmetre els valors que l’han configurat com a autor: l’amor pels animals, la natura, la justícia i la llibertat. Per la seva defensa de la llengua i cultura dels Països Catalans l’any 2002 li van atorgar el premi Jaume I, l’any 2018 el Premi Nacional Joan Coromines, i l’any 2021 la Generalitat li va concedir la Creu de Sant Jordi.