CONCERT PER A VIOLONCEL D’ELGAR. Kian Soltani i Jakub Przybycień

Repertori

Edward Elgar: Concert per a violoncel en mi m, op. 85 (1919) 32′
Dmitri Xostakóvitx: Simfonia n. 10 en mi m, op. 93 (1953) 55′

Artistes

Kian Soltani, violoncel
Jakub Przybycień, direcció
Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya (OBC)

Programa

Indefugiblement vinculat a la figura carismàtica de Jacqueline du Pré, que deixà a la posteritat la versió de referència, el Concert per a violoncel en mi m d’Edward Elgar s’inaugura amb la coneguda declamació de la veu solista, al primer pla de l’acció dramàtica. Sense complexos refulgeix la fortalesa de qui exhibeix la pròpia vulnerabilitat, en una obra vertebrada pel protagonista -aquí el virtuós austríac Kian Soltani, internacionalment reconegut- que, alimentat pels diàlegs amb l’orquestra, traça una mena d’itinerari per la vida afectiva.

L’alternança de vehemència i subtilitat es retroba vehiculada amb un llenguatge molt diferent del de la Simfonia n. 10 de Dmitri Xostakóvitx. Una obra apareguda l’any en què morí Stalin, i que havia de suposar un canvi en la consideració del compositor rus (convertit en sospitós pel règim, després d’haver estat encimbellat com a artista del poble). Discretament allunyada de les seves anteriors obres, la simfonia -en paraules de l’inoblidable violinista David Óistrakh- destaca per una força que “rau en l’enorme efecte dramàtic, l’agudesa dels conflictes, i la bella propietat del seu llenguatge”.