Cartoixa d'Escaladei

La cartoixa d'Escaladei es troba en el fons d'una vall, protegida per la serralada de Montsant. En aquest espai tranquil, els monjos cartoixans van seguir un model de vida marcat pel silenci i l'oració, combinant la solitud eremítica amb l'empara de la vida comunitària.

La cartoixa es va fundar el 1194, gràcies a una concessió d'Alfons el Cast, amb el propòsit de fixar un poblament en terres acabades de conquerir. Les donacions i compres que es van produir posteriorment van convertir la cartoixa en un gran senyor feudal, per tal com va arribar a posseir un ampli territori que coincideix amb el priorat històric.

Escaladei va ser la primera cartoixa de la península i va intervenir en la fundació de moltes de les que es van crear posteriorment. El prestigi i la influència de què gaudia, juntament amb les rendes obtingudes del seu ampli patrimoni, van fer que Escaladei visqués un període d'esplendor entre els segles XVI i XVII. Això va permetre als cartoixans emprendre una profunda remodelació arquitectònica, ornada amb obres de la coneguda escola de pintura religiosa d'Escaladei.

A partir de la primera meitat del segle XIX, la desamortització de terres propietat de l'Església i els saquejos produïts durant les revoltes populars van marcar l'abandonament i una profunda degradació del conjunt. Ara, però, les darreres obres de restauració han tret a la llum part d'aquesta esplendor, que es pot contemplar en el nou espai visitable corresponent a l'àrea de vida comunitària.