Tenim família a Europa!

Mentre Apropa Cultura està a punt de celebrar els seus 20 anys de trajectòria des del seu inici a l’Auditori, i compta actualment amb una xarxa de gairebé 200 equipaments culturals a Catalunya i representació a Balears, Euskadi i Madrid, hem descobert que projectes similars també han anat sorgint en altres ciutats europees.

Tenim “germanes” a Àustria, França, Bèlgica, Finlàndia, Alemanya, Suïssa i Luxemburg. En tots els casos es tracta d’organitzacions sense ànim de lucre que reben subvencions públiques i suport privat per desenvolupar la seva missió: facilitar l’accés a la cultura a persones en situació o risc d’exclusió social. I amb trajectòries que oscil·len entre els 8 i els 20 anys.

És emocionant constatar que aquesta necessitat emergeix arreu. Malauradament, la realitat de l’exclusió social és compartida; però també ho és la consciència que calen programes específics, perquè la inèrcia del mercat, per si sola, no garanteix aquest accés.

A Luxemburg, volem agrair a Luis Santiago, de Culture for all, haver estat la persona que ens ha connectat i ha impulsat la creació d’aquesta xarxa europea. I també a Mònika Wagner, de Hunger auf Kunst und Kultur, per convidar-me a participar-hi.

A França, Culture du Coeur està present a la meitat dels seus departaments i facilita l’accés a través d’entitats socials i de salut, de manera similar a Apropa Cultura. La seva xarxa inclou prop de 6.000 programadors. Curiosament, a la resta de països l’accés es facilita directament a la persona beneficiària.

A Bèlgica, Article 27 s’ha especialitzat en mediació cultural i promou especialment l’accés individual de persones que viuen per sota del llindar de la pobresa. A Àustria, el programa KulturPass compta amb delegacions a cada estat federal, autònomes i autofinançades, sota la coordinació de Viena.

A Suïssa, el programa es gestiona des de Caritas i disposa d’una targeta identificativa que permet accedir gratuïtament a l’oferta cultural. A Alemanya trobem iniciatives com KulturLeben Berlin, KulturRaum München i KulturListe Düsseldorf. Una de les seves característiques més rellevants és el gran volum de voluntariat que acompanya els seus “guests” (convidats) a les activitats culturals. Els truquen, els fan propostes i els acompanyen, perquè entenen que, sense aquest suport, moltes persones no hi assistirien. Són persones derivades pels serveis socials, però que no formen part de cap grup organitzat.

Personalment, m’encanta el terme “convidats”. De la mateixa manera que els equipaments culturals tenen convidats VIP a les estrenes, a Alemanya aquests també són convidats socials.

A Alemanya, Suïssa i també a Lió, l’oferta inclou esdeveniments esportius dins la programació cultural. Recentment vaig visitar el projecte de Berlín amb motiu del seu 15è aniversari. La seva fundadora, Angela Meyenburg, ha impulsat iniciatives que van més enllà de l’accés, com ara una orquestra inclusiva realment impressionant.

A Finlàndia, el programa Kaikukortti destaca per la maduresa en l’anàlisi de dades i la identificació de les persones destinatàries, que disposen d’una targeta amb codi de barres. És present a més de 100 municipis i, curiosament, va néixer fa 16 anys al museu d’art públic de Hèlsinki —com Apropa Cultura a l’Auditori— abans d’esdevenir una entitat pròpia.

En la darrera trobada vam rebre una notícia preocupant: dos països, Bèlgica i Finlàndia, han patit retallades importants en les subvencions previstes per al 2026, com a conseqüència de la situació política actual.

Per això volem reforçar aquesta xarxa europea: per ser més fortes en moments crítics com els que estem vivint, per evitar que el progrés es faci a costa de les persones vulnerables, i per continuar teixint aliances que defensin el seu dret a la cultura.

Sonia Gainza, directora d’Apropa Cultura.