Entrevista a Toni Puntí

" Falta molt perquè l'accés a la cultura sigui una realitat per a tothom"

El Toni Puntí va ser el presentador de la festa d’aniversari d’Apropa Cultura en els seus 10 anys de trajectòria celebrada a l’Auditori de Barcelona el 2016.
Va ser un honor i un plaer comptar amb la seva participació.

 

Com vas conèixer Apropa Cultura?

Coneixia de prop la feina de l’Assumpció Malagarriga com a cap del servei educatiu de L’Auditori i d’aquí va començar el coneixement cap a la Sonia Gainza i l’Apropa Cultura. Sempre he trobat que la feina que es duia a terme era molt lloable, necessària i imprescindible. Sembla que sigui un programa que reivindiqui quelcom obvi però encara el cert és que encara falta molt de recorregut perquè l’accés a la cultura sigui una realitat per a tothom.

He tingut contacte amb algunes entitats socials i sóc sensible a aquestes qüestions que malgrat hauria de ser un sentiment generalitzat, encara s’ha de reivindicar i mostrar a tota la societat la tasca que fan.

Realment és motiu d’indignació haver de comptar amb la bona fe dels artistes o els espais culturals i que el sistema no comtempli la facilitat d’accés a la cultura. En el cas dels equipaments públics en particular és vergonyós que no estigui regulat d’una manera clara i neta i sobretot, accessible.

 

Quins creus que ha de ser el paper de la cultura en matèria d’inclusió? Quines implicacions ha de tenir-hi?

Hi ha dues coses importants en aquest aspecte. El creador com a tal ha de poder vetllar per un tipus de contingut o llenguatges diferents però no ha de carregar i no li correspon tota la responsabilitat dins aquesta qüestió.

L’altra, són els equipaments i les polítiques cultuals que han d’exisitir i hi ha d’haver una acció de govern potent, penso que sobretot han de ser accions transversals, no només de part de cultura i serveis socials sinó també des de l’àmbit de l’Economia, departament d’infraestructures, etc. Si no ens ho creiem socialment i de forma transversal és difícil que un sol department assumeixi aquesta qüestio íntegrament.

La societat en general ens hem de poder fer responsables de que tothom qui vulgui pugui accedir a la cultura i garantir un interès real de les persones. S’ha de fer una feina d’alimentar i treballar prèviament l’interés en l’activitat cultural.

 

Quin paper creus que han de tenir els mitjans de comunicació en fomentar la consciència social de que tothom té dret a gaudir de la cultura?

És important que la societat percebi la importància de la cultura en l’àmbit de la inclusió i la recuperació d’aquestes persones.

En aquest sentit faig autocrítica i pensó que seria molt sa que a espectacles i activitats culturals la cobertura fos no només del dia de l’estrena sinó cobrir un funció inclusiva, per exemple. Tinc dubtes, sempre hi ha aquesta por sobre el guetto que es pot crear. Penso més en poder fer quelcom més lliure i mes d’accés general. Treballar en aquesta línia ho trobo més interessant. Potser també ens estem equivocant si fem entrevistes al públic al sortir de l’espectacle i només entrevistem un determinat perfil. Hem de canviar la mirada i preguntar també a altres persones que potser tenen altres casuísitiques, funcionem amb molts prejudicis. Fallem amb la diversitat.

 

Hi ha molt de desconeixement i manca de comunicació entre el sector cultural i social?

Com a periodista em sembla molt interessant veure mancances dels equipaments nostres per a determinats col·lectius.

Les entitats estan fent una tasca brutal i de denúncia molt interessant a tenir en compte. Ha de servir com a estímul per posar-nos les piles i millorar. La televisió va instaurar per exemple el subtitulat optatiu i no cal tenir una sordesa del 100 per 100. És una mesura d’accessibilitat que pot fer servei a qualsevol persona.

Recordo les paraules de l’Assumpció Malagarriga dient que tots portem una persona gran a sobre, tots tenim una discapacitat al damunt, present ara o futura, però l’amenaça sempre hi és. I com a societat ens ho hem de ficar al cap i ser més empàtics.  

 

Confies en una llei per garantir l’accés a la cultura? Creus que hi ha convenciment polític?

Ha de ser com deia un fet transversal, no ha de passar només per una conselleria sinó pel Consell de Govern. No sóc excessivament legalista, però seria necessari un consens de totes les potes del govern.

No hi ha una prioritat en aquest aspecte, però també per no carregar-ho tot en la política, crec que falta consciència social en general. Avui després d’aquesta conversa aniré al teatre diferent. Ho observaré tot d’una altra manera.

 

Com creus que ha de ser la comunicació amb el públic general?

Malgrat la trajectòria brillant d’Apropa i les polítiques de comunicació que feu, spots, lemes, etc. Penso que falta coneixement de l’acció i falta difusió a mes gran nivell i estaria molt bé que tothom prengués consciència.

Una de les coses que es podria treballar i fer-ho des dels mitjans de comunicació seria escoltar molt més el feedback dels usuaris d’una forma més regular. Hi ha un vídeo vostre molt bonic que explica la satisfacció dels usuaris, i era molt superior a qualsevol altre espectador. L’havies alimentat d’una manera mes bèstia. Falta escoltar mes veus i s’ha de ser molt insensible per no adonar-te del bé que fas oferint cultura a col·lectius que no hi han tingut mai accés.