36+1

Una proposta propera perquè connecta emocionalment amb un període ple de renúncies que encara avui ressona amb insistència. I distanciada en la forma per una teatralitat essencialitzada que l´allunya del costumisme i la fa universal.
A 36 més 1, un individu qualsevol, en aquest cas una dona, ens parla des de l’experiència de la vida diària i no des dels esdeveniments polítics i militars. Primer, reviu la realitat quotidiana d’un nen a la Barcelona en guerra; després, passa per les reflexions vitals del qui creix en un temps que no reconeix com a seu; i, finalment, s´endinsa en les conviccions de la persona adulta que comença a viure l’esperança d’un canvi.

Si primer relat és quotidià i marcadament emocional, a mesura que avancem en els anys, per força, el discurs es va fent més polític i filosòfic. No es tracta, doncs, d´una narració nostàlgica sinó d´una constatació vital.

L´1 del títol fa referència a tot el que, per força, va esdevenir després del trenta-sis, i a un fragment d´un altre poema d´Ovidi Montllor, inclòs com a referent teatral i en clar homenatge, que encaixa de ple en l’univers de Ricard Creus.