Solitud

«Passat Ridorta havien atrapat un carro que feia la mateixa via que ells»... L’inici de l’obra més coneguda de Víctor Català és una invitació a capbussar-se en la fascinant riquesa literària de Solitud, i en prefigura alguns temes: el paisatge com a vocabulari per expressar l’existència, l’animalitat enfront de l’evolució cultural i tècnica, o el temps com a geografia humana.
Amb la seva gran novel·la muntanyenca, Caterina Albert va alçar la veu d’un dels personatges femenins més apassionants que han nascut dins la literatura catalana i que ara és portada al teatre des de la mirada escènica d’Alícia Gorina.