Norma, de V. Bellini

Amb lletra de Felice Romani, el llibretista habitual de Bellini, l’acció es desenvolupa a la Gàl·lia durant l’ocupació romana, al voltant de l’any 50 aC. Norma és una sacerdotessa obligada a mantenir-se verge, però té una relació secreta amb Pollione, el cap dels enemics romans, i hi té dos fills. Quan ell se’n cansa i busca una novícia jove, Adalgisa, Norma esclata però al final, amb Pollione a la seves mans, presoner, ella manifesta davant el seu poble que ha trencat els vots i mereix el càstig: morir a la foguera, juntament amb Pollione, admirat per la noblesa d’ànima i el coratge d’aquesta dona.

Norma és considerada un dels cims de l’estil belcantista, conreat pel propi Bellini, Donizetti i altres compositors de l’època, que donava preeminència a l’expressivitat de la veu, amb melodies llargues i dramàtiques, com les que podem escoltar en la celebèrrima ària Casta diva, una de les més difícils del repertori de soprano.