El mirall perdut

Aquesta exposició és la primera gran mostra que analitza la relació entre jueus, conversos i cristians als regnes peninsulars durant l'edat mitjana. Durant aquesta época, 1285-1492, les imatges van tenir un paper fonamental en la complexe relació entre aquests tres col·lectius. Si, d'una banda, van ser un mitjà important de transferència de ritus i models artístics entre jueus i cristians, de l'altra, van contribuir a difondre l'antijudaisme creixent a la societat cristiana. L'estigmatització visual del jueus va ser un reflex fidel del mirall cristià, de les seves creences i ansietats; un poderòs intrument d'afirmació identitària.

Les imatges d'aquesta exposició ens recorden que, si bé la diferència existeix, l'alteritat es construeix.