Akhnaten

Philip Glass, compositor nord-americà molt influent amb un catàleg que inclou bandes sonores de pel·lícules, música de cambra, música per a dansa, simfonies, peces teatrals i diverses formes d’òpera, va decidir consagrar una trilogia d’òperes a grans figures revolucionàries de la història. Després d’Einstein on the Beach (1976), que tractava les nocions del temps i l’espai, i Satyagraha (1980), en què explorava a partir de Gandhi la revelació espiritual i política de la no-violència, va arribar Aknathen (1984), la culminació d’aquest imponent projecte de retrats.  
 
Akhnaten explica la història d’una de les figures més influents del món: el primer faraó que va passar d’adorar un panteó de déus a només un: va fer de Râ, el Sol, l’única divinitat del seu regne. El multipremiat contratenor Anthony Roth Costanzo encarnarà el complex paper principal, al costat de Rihab Chaieb com a Nefertiti. 
 

Utilitzant texts de l’època (himnes antics, oracions i inscripcions cantades en el seu egipci original, hebreu i accadi), entre els quals hi ha un poema del mateix Akhenaton, l’obra recorre el seu brillant regnat des de l’accessió al tron després de la mort del seu pare Aménophis III fins a la seva caiguda. Akhnaten conté alguns moments emblemàtics de la música minimalista, com la fabulosa escena de la Coronació! 
 
Glass va construir una òpera interessant-se per les forces invisibles que afecten els aspectes interns (psicològics), interpersonals (polítics) i universals (místics) de l’existència, uns temes que són representats de manera única per les fascinants línies musicals del compositor. Així, hi ha un tractament fascinant dels sentiments més profunds dels protagonistes principals (excitació, satisfacció, desesperació) per tractar-los amb formes musicals com ara himnes gloriosos, repeticions obsessives i laments dolorosos: uns sons que venen del fons de l’ànima dels personatges. 
 
Ambientada durant els 17 anys de regnat d’Akhenaton, cap a l’any 1350 aC, Akhnaten transporta el públic a aquest món de l’antic Egipte ple de ritus i codis fascinants. La música del gran Philip Glass combina el seu enginy característic i minimalista amb una bellíssima producció de Phelim McDermot (Metropolitan Opera House i English National Opera) de moviments estilitzats, amb la companyia Gandini Juggling fent malabars coreografiats i una caracterització sumptuosa signada per Kevin Pollard.  
 
Som al davant d’una de les estrenes al territori nacional més destacades de les darreres dècades. Una partitura hipnòtica i una posada en escena sensual plena de màgia visual.