Biblioteca de Catalunya

La Biblioteca de Catalunya és una institució catalana que té com a principal missió formar la Bibliografia Catalana amb l'adquisició dels fons bibliogràfics impresos a Catalunya. Actualment disposa de 1.500 metres lineals de prestatgeria de lliure accés, amb 20.000 volums, i 49.000 metres més de dipòsit, i uns 3 milions de documents.

Va ser creada l'any 1907 com a biblioteca de l'Institut d'Estudis Catalans. Fou inaugurada i oberta al públic el 28 de maig de 1914, en temps de la Mancomunitat de Catalunya en la seva seu al Palau de la Generalitat. La seva actual directora és Eugènia Serra. El 1931 va passar a ocupar bona part dels edificis de l'antic Hospital de la Santa Creu de Barcelona, un conjunt del segle xv, propietat de l'Ajuntament de Barcelona. Actualment, la Biblioteca ocupa una superfície total de 8.820 m², i té un fons aproximat de tres milions d'exemplars, i a part de la seu central té altres locals externs, a Barcelona mateix i a l'Hospitalet de Llobregat. L'any 1981 la Biblioteca de Catalunya esdevé biblioteca nacional de Catalunya, segons la Llei de Biblioteques aprovada pel Parlament, i com a tal assumeix la recepció, la conservació i la difusió del Dipòsit Legal de Catalunya. Acull fons d'Enric Prat de la Riba, Marià Aguiló i Fuster, Jacint Verdaguer, Isidre Bonsoms, Joaquim Furnó, Eduard Toda, entre d'altres.

L’accés per a persones amb mobilitat reduïda es troba al carrer Egipcíaques, 14, s'hi pot anar directament o contactar prèviament amb la Biblioteca per correu electrònic (bustia@bnc.cat) o per telèfon (93 270 23 00).

  
La BC disposa dels programes Zoomtext i Jaws per les persones amb dificultats visuals.