Estil actual: Estàndard

Lolita Flores encarna la veu callada de Lorca en una poderosa revisió de Poncia.
Dins una tempesta de boira, Poncia resa per la mort d’Adela mentre la casa s’enfonsa en el silenci. Aquest text neix de les seves intervencions a Lorca, convertides en reflexions i soliloquis després del xoc del suïcidi. La seva llengua es desferma en un temps prohibit per a les paraules, ajustant comptes amb Bernarda i les filles. Reivindica Adela —“ha mort una femella valenta”— i se’n culpa.
Com a criada, testimoni dels secrets de la casa, Poncia revela l’enigma i la filosofia amagada de les classes populars. Parla de llibertat, culpa, classe, educació i sexe amb la força d’una veu maltractada que reclama estimar-nos en llibertat.
Poncia és també un homenatge al desig frustrat de Lola Flores, mare de l’actriu, que sempre va voler interpretar aquest personatge ple de força i veritat.
Apropa Cultura, encara més a prop!
Selecciona la teva província i gaudeix de la cultura per a tothom