Sonoma

Sonoma és una paraula que no existeix en el diccionari de la llengua espanyola. No obstant això, conté les partícules del grec soma (“cos”) o del llatí sonum (“so”): cos de so i so del cos.
Avui vivim a tota pressa, a un ritme tan accelerat que, de fet, ja ningú sap ben bé què està passant. Es podria dir que bàsicament caiem cap endavant, i durant aquesta caiguda accelerada -com en una muntanya russa- cridem.
Sonoma seria aquest so del cos mentre cau. Seria el crit de l'home sotmès a aquest ritme, límit de la seva existència, del qual surt l'udol primitiu del cos, el pols de la humanitat per sobreviure i per sentir-se viva.
Sonoma és la certesa que el virtual i el digital ja només poden ser superats per una volta a l'origen.
Marcos Morau, Premi Nacional de Dansa (2013), reprèn les idees essencials de la peça que va crear l'any 2016 per al Ballet de Lorraine: Le Surréalisme au service de la Révolution, a partir de la figura de Buñuel, al voltant de la Calanda medieval i el París cosmopolita. Ara tot aquest microcosmos es desenvolupa i s'amplia a Sonoma per al seu projecte amb La Veronal. Sonoma neix de la necessitat de tornar a l'origen, al cos, a la carn.