El diablo cojuelo

Una companyia de pallassos del segle XXI posa en escena una versió molt lliure d'una obra del segle XVII. Un clàssic vist amb la mirada, ingènua i salvatge, del pallasso.

SINOPSI:

Els pallassos de Rhum els encarreguen fer un clàssic i s’ho prenen com una gran ocasió. No volen que els seus nets es diguin “El meu avi va començar pallasso i d’allà no va passar”. Volen que es diguin: “El meu avui va començar pallasso, però es va esforçar i va acabar fent clàssics, que són la cultura, la dignitat i el futur”. Escullen –perquè no hi havia un altre a la llibreria- El diablo cojuelo de Luis Vélez de Guevara, subtitulat  Novela de la otra vida traducida a esta. Així és com comença a enredar-se –o, més aviat, a renyir- dues trames: la de la boja obra de Vélez –tractada amb molt respecte i amb alguna llibertat- i la d’una companyia sempre a punt de fracassar – a l’estil pallasso- en el seu esforç per portar-la a escena.

I així és com personatges del segle XVII i pallassos del XXI aixequen teulades i viatgen per les terres i els aires d’una Espanya esperpèntica.

Una coproducció de la Compañía Nacional de Teatro Clásico i Velvet Events.

Amb la col·laboració de l'Ajuntament de Tiana i el Teatre Sagarra de Santa Coloma de Gramenet.

FITXA ARTÍSTICA:    

Basat en l’obra de Luis Vélez de Guevara

Dramatúrgia: Juan Mayorga

Direcció: Ester Nadal

Repartiment: Jordi Martinez, Joan Arqué, Roger Julià, Mauro Paganini, Piero Steiner i Xavi Lozano