TRIO DE SCHUBERT I XOSTAKÓVITX

L’ombra de Beethoven sobrevola els trios amb piano de Schubert, escrits en un moment de frustració professional, patiment físic —la sífilis que patia ja era incurable— i angoixa existencial. Malgrat la foscor, el segon Trio amb piano conté la intensitat i el lirisme del Schubert més romàntic. L’obra té una llargada notablement superior al que era habitual en l’època; de fet, Schubert va suprimir una part important del darrer moviment en la versió editada.