La música a la República de Weimar: un decàleg dels imprescindibles

El sociòleg Karl Mannheim va qualificar l’Alemanya del temps històric en què va publicar el seu Ideología y utopía (1929) com un indret on imperava “una actitud per a la qual totes les idees s’han vist desacreditades i totes les utopies han quedat destruïdes”. La música també es va fer ressò d’aquestes noves regles del joc i la República de Weimar va assistir a una explosió de llibertat creativa que va conviure pacíficament amb la tradició, representades l’una i l’altra per compositors tan diferents com ara Paul Hindemith i Richard Strauss, o Hans Pfitzner i Kurt Weill. La modernitat de la vida quotidiana es va instal·lar en la música culta com no ho havia fet mai fins aleshores, fos en els arguments operístics o en la coneguda com a Gebrauchsmusik, i el vertigen i les contradiccions d’aquells anys van tenir, inevitablement, una traducció sonora que manté intacta la seva frescor.

A càrrec de:

Luis Gago, musicòleg, gestor, crític de música i escriptor.

Horaris

Dijous 3 d’abril, a les 18.30 h

Comentaris

Es demana puntualitat

Consulta la bibliografia relacionada amb l’exposició a la nostra botiga-llibreria